Publicitat
Publicitat

Peter el Roig, Una estrella de varietats

I nforme, acadèmia. Paraules que durant molt de temps han condicionat les adaptacions teatrals del relat de Franz Kafka. Cal endinsar-se en el text i en la biografia del simi Peter el Roig per ampliar el radi d’inspiració. El mico antropomorfitzat té un ofici: estrella de varietés. Sobre aquesta dada han construït Xavier Ricart i Ivan Benet el seu muntatge. Un referent agraït: la sàtira germànica popularitzada al Berlín d’entreguerres, capital del cabaret, del grotesc.

El Peter actua davant del seu públic representant l’ Informe per a una acadèmia. El simi ha trobat la seva sortida, la que està destinada als desposseïts de legitimitat humana: l’entreteniment. Ricart i Benet, però, dignifiquen la criatura. El seu espectacle és elegant, el seu estil el d’un crooner, i quan els episodis de la seva vida passada dominen el guió, la simiesa recuperada es tracta com un capítol d’un conte de Joseph Conrad. El Peter no sent nostàlgia per la seva naturalesa perduda. El passat és només un conjunt de càpsules teatrals que s’amaguen en el decorat (enginyosa caixa de sorpreses de Jordi Queralt). És més important compartir la solitud adquirida; una solitud que no només té relació amb el seu procés d’assimilació -comparat amb el viscut pels jueus en la cultura alemanya-, sinó també amb la seva pròpia existència com a còmic.

Ivan Benet realitza una gran creació amb un desplegament interpretatiu que s’entén com un metafòric fregolisme. No hi ha màscares, sinó personalitats superposades que apareixen i desapareixen amb enorme velocitat davant l’espectador. Un virtuosisme circense que Benet ofereix amb extraordinària naturalitat, amb l’elegància d’un mag de llacet blanc i barret de copa.

Més continguts de