Publicitat
Publicitat

NOVETAT EDITORIAL

Salvador Dalí, un pensador més enllà del pinzell

Un assaig ressegueix les cares de l'artista i els temes cabdals de la seva filosofia vital

Geni polièdric, gran provocador, pintor revolucionari, artista irrepetible. Qui més qui menys tothom té una percepció formada sobre Salvador Dalí, un clixé al qual recórrer quan pensa en ell, un quadre que de seguida se li apareix en sentir el seu nom. Però què és i com es delimita l'inabastable pensament dalinià? Què batega al sotabosc de la seva pintura?

Les formes intel·lectuals de la seva pintura, la creativitat surrealista, l'estirabot com a refugi. Els laberints mentals de l'escriptor, de l'intel·lectual que posa negre sobre blanc les seves idees, han quedat soterrats per la torrencial força i magnetisme de la seva pintura. Efrem Gordillo Pla hi projecta llum a Dalí, el gran pensador. Llegat d'un escriptor desconegut (Deu i Onze Edicions), un llibre documentat, exhaustiu i molt intens en l'anàlisi. Partint d'algunes sentències dalinianes extretes de llibres com La vida secreta de Salvador Dalí i Confessions inconfessables i contingudes al volum, Gordillo ens explica una personalitat fascinant i imprescindible.

Artista renaixentista

"El meu pare em deia que jo era molt millor escrivint que pintant"

Des de ben petit, Dalí va escriure assíduament. Va fer un diari d'adolescència i, als quinze anys, va començar una novel·la que va quedar truncada per la mort de la mare. El seu pare l'arriba a comparar amb Oscar Wilde. Aquells textos incipients ja proven que el jove Dalí escriu molt bé. "Els pintors som molt burros. En canvi, els escriptors són molt intel·ligents", havia justificat l'artista. De fet, de ben jove comença a creure molt en el vell concepte d'home del Renaixement, però amb el pas dels anys la seva pintura eclipsa la seva faceta d'escriptor.

Ambiciós treballador

"Als sis anys volia ser cuiner, als set Napoleó, i la meva ambició ha anat augmentant sense parar"

Dalí considera que el que ha de fer qualsevol persona amb cara i ulls és tenir ambició. Volia ser el millor en tot, va fer-se molt seu el concepte d' aristocràcia intel·lectual , molt vinculat amb el superhome de Nietzsche, i aprofitava qualsevol ocasió per fer apologia del treball com a estat ideal de la persona.

Surrealista escatològic

"Era davant d'uns revolucionaris de paper higiènic, espaordits pels prejudicis petitburgesos"

Segueix els preceptes del surrealisme fins a les últimes conseqüències i traeix la classe burgesa, a la qual pertanyien els seus companys de moviment, perquè vol formar part de l'aristocràcia intel·lectual. La burgesia, per ell, és pura hipocresia, i s'hi baralla, entre altres coses, perquè els espanta la realitat escatològica.

Excèntric observador

"Sóc voluntàriament com sóc. En cap moment m'abandonen la intel·ligència ni la lucidesa"

Encara que sovint es faci el boig, l'excèntric, i es deixi portar per la paranoia, té plena consciència que la raó i el seny són fonamentals per a ell i per a la seva manera d'entendre l'art. Tot es pot analitzar, tot es pot pensar. Dalí tenia incrustada una total filosofia de l'atenció, d'estar atent a tot i a tothom per poder-ne fer la millor anàlisi possible.

Eròtic i diví

"L'erotisme és diví i porta sort; la pornografia és infrahumana i porta mala sort"

Segons ell, l'erotisme és el que ens estimula a continuar existint i creant. En canvi, el sexe, el fet consumat, significa tenir-ho tot fet i estar desposseïts del nervi que ens motiva i ens fa crear. La vida eròtica ens porta a voler-nos reproduir, a imaginar nous mons, a no defallir mai en la recerca de la creativitat. L'erotisme és pur refinament, la sublimació de l'animalitat dels homes que ens acosta als àngels, a la divinitat. D'aquí sorgeix allò d'El Divino Dalí , com ell mateix s'anomena, fent justícia a la seva proverbial megalomania.

Apolític pragmàtic

"L'horror i l'aversió a tota mena de revolució van agafar en mi una forma gairebé patològica"

De jove, Dalí era un complet revolucionari, un subversiu. Cremava banderes espanyoles, organitzava revoltes a Madrid i, quan el rei va visitar Figueres, el van fer tancar perquè no organitzés cap sidral. Si seguia en aquesta línia tenia tots els números d'acabar tan malament com el seu amic Lorca. Quan en va prendre consciència, va decidir que el més important era la seva obra i que, per tant, no podia permetre que cap ideologia la posés en perill. A partir de llavors, va estar sempre al costat del poder, cosa que va significar tranquil·litat i plenes facultats per crear.

Apàtrida irònic

"Crec fermament que el pensament català dominarà el món"

Gordillo destaca que aquest és un pensament carregat d'una certa ironia. Influenciat per la figura de Francesc Pujols, Dalí considera que l'exageració és molt necessària per al bé de la humanitat. Se sap que va tenir amb Catalunya una relació conflictiva: el que ell pretenia era alliberar-se de tot el que li venia donat de sèrie. Per ser lliure al màxim.

Cap de màrqueting d'ell mateix

Llegir Dalí, el gran pensador suposa capbussar-se també en una de les facetes dalinianes més conegudes: la provocació i l'estirabot, que, des de sempre, han etiquetat Dalí com algú addicte a la boutade . "Es va crear un personatge de si mateix, va orquestrar una gran campanya publicitària amb ell com a protagonista únic", explica Gordillo. Tot ell va ser pur màrqueting: "Aquest boig, aquest artista excèntric, carregat de milers d'anècdotes, funciona amb una lògica perfecta en què tot està estudiadíssim". El seu modus vivendi estava condicionat per un personatge que es va acabar menjant la persona.

Més continguts de