Surt a la llum la mirada pura d’Antoni Arissa
El CCCB rescata el llegat oblidat d’una ‘rara avis’ de la fotografia catalana amb 161 imatges dels anys 20 i 30
BarcelonaL’impressor tipògraf i fotògraf Antoni Arissa (Sant Andreu, 1900 - Barcelona, 1980) va protagonitzar entre els anys 20 i el 1939 una de les trajectòries més apassionants de la fotografia catalana. No se saben les raons per les quals va abandonar l’ofici després de la contesa, però el gran públic pot descobrir el seu llegat al CCCB a partir d’avui amb l’exposició Arissa. L’ombra i el fotògraf, 1922-1936. Abans de Barcelona, la mostra, formada per 161 obres, 26 de les quals són còpies d’època, es va poder veure del juny al setembre a la Fundación Telefónica de Madrid.
L’ombra del títol fa referència, més que als jocs de llum de les fotografies d’Arissa, a l’oblit que la seva obra i la seva figura han patit durant dècades. Aquesta és la primera antològica que se li dedica, després d’una petita mostra que es va organitzar a Sant Andreu el 1990 amb obres dels seus hereus. Els familiars d’Arissa no eren conscients de la vàlua de les seves imatges i, quan l’artista va morir, una part dels seus negatius van acabar als Encants. Afortunadament els va comprar l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, una de les institucions -juntament amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Fundación Telefónica i el museu de la Universitat de Navarra- que conserven algunes de les poques obres d’Arissa que han arribat fins als nostres dies.
Els àngels de la guarda del llegat d’Arissa i també comissaris de la mostra, els fotògrafs i teòrics Rafael Levenfeld i Valentín Vallhonrat, han reconstruït la seva trajectòria i calculen que en total es conserven una seixantena de còpies originals i 3.200 negatius entre els de l’Institut d’Estudis Fotogràfics català i els de la Fundación Telefónica.
El súmmum de l’expressivitat
“Arissa és un dels pocs autors que encara es poden revisitar, i també s’han de completar algunes parts del trencaclosques del patrimoni tan ric que tenim al nostre país”, va dir Levenfeld. “No ens hem de fixar tant en altres avantguardes de fora com en els documents teòrics que ens falten”, va subratllar l’expert.
“Em feia fotografies quan no el mirava o quan estava distreta”, explicava ahir emocionada Maria Àngels Arissa, una de les filles de l’artista, sobre un retrat seu que hi ha a la mostra, fet ja fa 80 anys. “Arissa no necessita ni grans espais, ni icones reconegudes, ni espectacle, ni grans escenaris èpics, sinó que és capaç mostrar alguna cosa diferent de qualsevol objecte, qualsevol situació, qualsevol petita cosa”, va explicar Rafael Levenfeld sobre l’evolució de l’artista des del pictorialisme fins als postulats de la Nova Visió alemanya, encara que els diferents moments de la seva carrera no són estancs sinó que se solapen. “Els pictorialistes van rebutjar tot el que era quotidià perquè consideraven que era vulgar i, en canvi, Arissa ho va portar al súmmum de l’expressivitat”, va afegir el comissari. En l’etapa pictorialista d’Arissa es poden veure boscos idíl·lics poblats per personatges de conte. Més endavant els nens van perdre la seva pàtina literària i van aparèixer en les seves instantànies escenaris gens idealitzats, com el Somorrostro o el port de Barcelona, on els pals dels velers li van servir per organitzar visualment les imatges. Els últims anys de la seva carrera, Arissa també va fer fotografies des de la teulada de casa seva i als objectes del seu entorn més íntim.
El fotògraf es va guanyar la vida a la impremta familiar, però va tenir un fort compromís amb la fotografia. Uns anys abans de la fundació de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, va crear l’Agrupació Fotogràfica Saint-Victor, que va arribar a tenir més de cent socis. El local de l’entitat va ser assaltat al començament de la Guerra Civil i tot el material que hi havia va desaparèixer. La seva formació havia arrencat amb el grup excursionista Bon Temps, del Centre Popular Catalanista de Sant Andreu, va estar al cas de la fotografia europea del seu temps a través de les nombroses publicacions especialitzades i va exposar en esdeveniments artístics a Madrid, Nova York i París, entre altres ciutats.
Coincidint amb Arissa. L’ombra i el fotògraf, 1922-1936,el CCCB va presentar també la instal·lació audiovisual en 3D del cineasta japonès Kazuhiro Goshima, una obra les ombres de la qual recorden efectivament les d’Arissa i també les del cinema expressionista alemany, tot i ser una peça contemporània sobre la vida urbana.
