Tots els colors del mar de Sorolla són al CaixaForum

Barcelona“El mar va ser el tema preferit de Joaquín Sorolla, i és pel que és més conegut i popular”, va dir Consuelo Luca de Tena, la directora del museu de l’artista i la comissària de l’exposició Sorolla. El color del mar, que obre les portes avui al CaixaForum. En els temes marítims, va subratllar la comissària, “Sorolla hi posava una particular passió, perquè li recordaven la infantesa a València, la felicitat dels nens”. La mostra està formada per 80 pintures realitzades a València, Mallorca, Sant Sebastià i Biarritz, entre altres indrets. La major part provenen del Museu Sorolla, on es va presentar la mostra l’any passat. A Barcelona se n’hi han sumat cinc del Museu Carmen Thyssen de Màlaga, de Plácido Arango i de la col·lecció Masaveu.

“Jo pinto amb els ulls”, va escriure Sorolla en una carta a la seva dona. El mar ja el va captivar en el seu període de formació i el va acompanyar durant tota la seva trajectòria. A la mostra s’hi poden veure des d’una marina acadèmica fins a una sèrie de vistes de la cala de Sant Vicent, a Mallorca, on l’artista va anar a descansar el 1919 per recuperar-se de l’esforç titànic d’haver pintat els catorze murals monumentals de la Visió d’Espanya que li havia encarregat la Hispanic Society per decorar la seva biblioteca. De fet, una de les pintures exposades, Costa de Santa Cristina. Lloret de Mar, és l’esbós del mural novaiorquès titulat Catalunya. El peix.

L’últim àmbit de la mostra inclou diverses obres en què l’harmonia de les formes i els colors ha passat per davant del tema i s’acaba convertint en l’element més important. “Els reflexos, les transparències i les refraccions del mar van empènyer Sorolla a ser un artista més modern”, va afirmar la comissària. Aquestes obres tardanes tenen un to introspectiu. “Trobava algun motiu particularment poètic de la llum i s’allunyava de la representació directa de la natura. Llavors els quadres adquireixen vida pròpia”, va explicar la comissària. Amb tot, més que d’evolució al llarg dels anys, la comissària va parlar de la diversitat de recursos que Sorolla va fer servir al llarg de la seva carrera.

La captura excitant de la natura

“Era una bulímic de la pintura”, va dir de Sorolla Luca de Tena. “Era un apassionat de la natura i de la contemplació de la natura -va afegir-. L’excitava l’acte de recollir aquella bellesa”. Així i tot, Sorolla parlava de “la pobra misèria dels colors” per explicar la precarietat de mitjans de què disposa el pintor per capturar la natura sota una llum sempre canviant. Als murs de les sales hi ha fotografies d’època reproduïdes en grans dimensions on se’l pot veure pintant a la platja sota una ombrel·la, fins i tot teles de gran format.

Algunes de les obres exposades són impressions de color. No són esbossos sinó exercicis que l’artista feia per perfeccionar la tècnica. “Sorolla es va disciplinar molt per dominar el tema del mar”, va explicar la comissària. El repte era múltiple: havia de solucionar les qüestions del color i les transparències de les aigües. També havia de tenir en compte com es descomponia, per exemple, el reflex del cos del nen que juga amb un vaixell de joguina a El balandret (1909). “El nen està tan absort en el seu joc com Sorolla ho estava en la seva pintura”, va subratllar l’experta. A Xàbia, Sorolla va descobrir una nova gamma cromàtica perquè el mar era més profund i cristal·lí. Quan va obrir l’objectiu i va començar a treballar el mar com un paisatge, “va començar a ser molt precís a l’hora de reflectir un moment determinat del dia”, des de la llum de les primeres hores del matí fins al crepuscle.

Un any després del seu repòs mallorquí, Sorolla va patir un ictus que el va deixar amb les facultats molt minvades. Va morir el 1923.