Les imatges amb què Martin Parr va forjar el seu humor

BarcelonaEl fotògraf britànic Martin Parr és conegut sobretot per imatges com les que va exposar al CCCB el 2012 dins la mostra Souvenir : instantànies molt acolorides que revelen les misèries del turisme de masses amb detalls carregats de sentit de l’humor i mala llet. De fet, els turistes persegueixen Parr des d’abans que els convertís en un dels grans temes de les seves obres, com es pot veure a Els inconformistes, l’exposició que La Virreina li dedica fins al 27 de juliol. Hebden Bridge i Calderdale, les ciutats tèxtils en declivi que va immortalitzar en blanc i negre després d’acabar els estudis d’art, també han acabat plenes de visitants i botigues de records. Parr i la seva dona s’hi van traslladar el 1975 atrets per les capelles metodistes i baptistes característiques de la zona a les quals fa referència el títol de l’exposició i hi van viure durant cinc any. La rebel·lia d’aquests homes i dones es basava en el fet que s’havien allunyat de la cerimònia, la litúrgia i l’arquitectura de l’Església d’Anglaterra.

Mentre Martin Parr feia fotografies dels habitants de la zona, Susie Parr escrivia sobre ells. “Ja han passat trenta anys i escaig des que va marxar, i Hebden Bridge s’ha convertit en una atracció turística, plena a vessar de cafeteries i botigues d’antiguitats i artesania”, va explicar l’escriptora al pròleg del llibre que recull la sèrie. “Renovada i evocadora -va afegir-, és un baluard de lesbianes i una animada ciutat dormitori per a professionals que treballen a Leeds, Bradford i Manchester. Però algunes coses encara són iguals: les magranes brillen a l’aparador de Holt i encara es pot menjar un olorós pastís de crema a Waites”.

Les rareses dels fets quotidians

Al començament de la seva trajectòria, Martin Parr ja buscava “els detalls excèntrics i excepcionals dins de situacions ordinàries”, explica Emily Adams, la comissària de la mostra, sobre l’agudesa amb què Parr va observar la vida quotidiana dels miners i dels treballadors del tèxtil d’aquestes dues localitats. El fotògraf estava vinculat a aquestes comunitats perquè el seu avi n’era un membre molt actiu i es va endinsar en les hores de feina, els casaments, els batejos i els funerals d’aquestes famílies. També va retratar les seves estones d’oci i un dels esdeveniments més importants de l’any: l’aniversari de la capella, que se celebrava amb una cerimònia laica.

L’interès d’ Els inconformistes, formada per 75 imatges, és, segons la comissària, que es tracta d’un dels treballs primerencs de l’artista i hi va immortalitzar uns costums que s’estaven extingit. En les fotografies es poden veure escenes tan corrents i alhora tan estrafolàries com el bany anual d’Any Nou, el retrat d’Elvis penjat a la paret d’un taller de costura atrotinat, un grup de caçadors de galls impecablement vestits enmig del camp, una cua molt nombrosa del cinema Odeon de Halifax durant les projeccions de Tiburón, un espectacle amb ratolins blancs, les clientes d’una perruqueria itinerant, les celebracions del Jubileu de Plata de la reina Elisabet II i el botiguer de la Companyia Britànica de Subministraments a Hebden Bridge, conegut com a Jimmy Calcetes.