ART
Cultura 04/05/2013

Un nou retaule gòtic catalanoaragonès

Els historiadors de l'art Francesc Ruiz i Alberto Velasco reconstrueixen una gran obra inèdita de Peralta de la Sal

Antoni Ribas Tur
4 min

BarcelonaA mitjans d'abril del 1908 l'historiador de l'art i delegat de la Junta de Museus Josep Pijoan es va traslladar a la localitat de Peralta de la Sal, a la Llitera (Osca), per examinar el retaule gòtic de l'església. El capellà tenia el vistiplau del bisbe d'Urgell per vendre'l, i les instruccions de donar preferència a la Junta de Museus per adquirir-lo. Amb tot, la venda s'havia de tancar amb rapidesa, perquè ja hi havia dos antiquaris interessats a comprar l'obra per 15.000 pessetes.

Després de contemplar el retaule, que tenia unes dimensions monumentals de 6 metres i mig d'alçada i 4 d'amplada, Pijoan va tornar a Barcelona i va redactar un informe en què va apuntar que "es va trobar amb un preciós altar del segle XV" i va recomanar decididament que la junta l'adquirís. Malauradament, l'entitat no va poder reunir els diners a temps, i el retaule va acabar probablement en mans de l'antiquari d'origen francès Celestí Dupont, que residia a Barcelona. El croquis, fins ara inèdit, que Pijoan va fer del retaule era l'única pista que va quedar del retaule, i va ser el punt de partida per reconstruir-lo.

Després de més de tres anys de feina, els historiadors de l'art Francesc Ruiz i Alberto Velasco -conservador del Museu de Lleida- publiquen al nou número de la revista digital Retrotabulum una reconstrucció de l'obra. La publicació es pot descarregar gratuïtament a partir d'avui en aquest enllaç: www.ruizquesada.com/index.php/retrotabulum .

L'estudi dels dos historiadors aixecarà polseguera. D'entrada, treu a la llum un retaule fins ara desconegut. És obra de dos dels principals pintors del Gòtic catalanoaragonès de mitjans del segle XV: el lleidatà Jaume Ferrer, l'autor del retaule de la Paeria de Lleida, i l'aragonès Pere Garcia de Benavarri. I no només això: Ruiz i Velasco asseguren que en aquest retaule es pot apreciar la col·laboració dels dos mestres que els experts intuïen des de fa temps. "L'associació de pintors era una cosa molt comuna a València i l'Aragó. Ferrer i Garcia de Benavarri devien treballar en el retaule en el mateix moment, perquè hi ha taules pintades íntegrament per cadascun d'ells. Pel que fa a l'associació de pintors a Catalunya, un exemple és el retaule de sant Miquel Arcàngel i Joan Baptista, de Sant Llorenç de Morunys, realitzat per Jaume Cirera i Bernat des Puig", diuen els historiadors.

El retaule de Peralta de la Sal devia ser, a més, un dels més importants de la zona. Les dimensions i l'estructura esglaonada que ja va apuntar Pijoan i que ells han desenvolupat és força peculiar en un context tan allunyat d'un gran centre. Finalment, el retaule de Peralta de la Sal suposa un dels primers exemples de l'entrada del realisme flamenc en la pintura catalanoaragonesa. Peralta de la Sal era només una petita localitat. Una obra d'aquestes característiques no hauria sigut possible sense un patrocini important. Segons Ruiz i Velasco, van ser els senyors de Peralta, Felip Galceran de Castre i Magdalena d'Anglesola, els que la van encarregar, i situen la realització de l'obra entre els anys 1450 i 1457.

Dispers arreu del món

El croquis que Pijoan va fer després de veure l'obra va ser crucial per a la investigació de Ruiz i Velasco. Amb tot, hi ha diferències substancials amb la proposta que han fet. Al document del 1908 la Crucifixió és el doble de gran que l' Anunciació . "El croquis el va fer de memòria quan va tornar a Barcelona i va redactar el seu informe", expliquen.

Els antiquaris que hi van comerciar van poder treure un bon profit del retaule venent per separat les 26 taules que el formaven. El retaule de Peralta de la Sal estava dedicat a la Mare de Déu, i contenia escenes de la seva vida i de la vida i la Passió de Crist. Els historiadors n'han localitzat 12. El MNAC conserva la taula central, una Dormició de la Verge , i el Calvari que coronava el conjunt. L' Anunciació i l' Adoració dels pastors que flanquejaven la taula central es poden contemplar al Museu d'Art de Cleveland. A Verona un col·leccionista privat té la Resurrecció de Crist i l' Ascensió de Crist , i un particular barceloní guarda, ara unides, les dues taules amb sis profetes que hi havia a la part baixa del bancal.

Ruiz i Velasco han pogut estudiar aquestes escenes i quatre més gràcies a les fotografies de les taules conservades a l'Arxiu Mas de l'Institut Amatller d'Art Hispànic: l' Abraçada davant la porta daurada , la Nativitat de la Verge i la Presentació en el temple , de Pere Garcia de Benavarri i el seu taller, i l' Adoració dels Mags , de Ferrer i el seu obrador. "Es pot observar una diferència de qualitat entre les taules dels dos pintors. Les de l'esquerra, de Pere Garcia de Benavarri, són de més bona qualitat que les de la dreta, de Jaume Ferrer. Mentre que un s'estava consolidant, l'altre estava a la part final de la seva carrera", diuen els historiadors. L'única part de l'obra que encara és completament una incògnita és la part superior del bancal, on hi havia sis escenes de la Passió de Crist i quatre taules més.

Un exoficial de la Gestapo

En les vicissituds del retaule fins i tot hi va estar involucrat un antic oficial de la Gestapo. El 1952 Abraçada davant la porta daurada i la Presentació en el temple es van exposar juntes. Pertanyien a L. Losbichler, un antic membre de la policia secreta nazi que s'havia canviat el nom. Es va dedicar al comerç d'art i d'antiguitats i va tenir a Barcelona un dels seus principals centres d'operacions, segons expliquen els autors en el seu article.

La possibilitat que la Dormició de les taules del MNAC i les dues de Cleveland pertanyessin al mateix retaule ja es va apuntar als anys 30. L'historiador de l'art nord-americà Charles R. Post va assenyalar que en les tres pintures la Mare de Déu porta una M coronada brodada al mantell, però la seva hipòtesi no va tenir ressò entre els acadèmics. A l'hora d'associar les dues taules del MNAC, Ruiz i Velasco també van poder comprovar que la Dormició i el Calvari tenen exactament la mateixa amplada.

stats