Les obres i la fortuna del Greco a Catalunya

BarcelonaDomínikos Theotokópoulos. Aquest és el nom real del Greco, l'autor d' El cavaller amb la mà al pit, L'enterrament del comte d'Orgaz i el monumental L'espoli de Crist de la catedral de Toledo. El dia 14 arrencaran en aquesta ciutat els actes commemoratius del quart centenari de la mort del pintor, que va néixer a Creta el 1541 -que aleshores pertanyia a Venècia- i es va establir a Toledo el 1577 després d'haver fet dues estades a Venècia i Roma. "A Creta pintava icones", explica Joan Yeguas, conservador de la col·lecció d'art del Renaixement i del Barroc del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). "Va a Venècia, perquè era la metròpolis, i a Roma -afegeix Yeguas- i pinta com es feia en aquestes dues ciutats. Va anar canviant i adaptant el seu llenguatge, menys a Castella, on ja no el va modificar".

El 1894 el Greco va rebre un altre gran homenatge, en aquesta ocasió de part de pintors que l'admiraven. El 4 de novembre Santiago Rusiñol, acompanyat d'artistes i intel·lectuals com Ramon Casas, Eliseu Meifrèn, Ramon Pichot, Josep Puig i Cadafalch, Narcís Oller, Josep Yxart, Raimon Casellas i Frederic Rahola, va portar en processó des de l'estació de Sitges fins al Cau Ferrat, amb una banda de música, els dos Grecos que havia comprat a París, Les llàgrimes de sant Pere i una Magdalena penitent.

A més dels Grecos de Rusiñol, a Catalunya se'n troben nombrosos exemples més. Al MNAC, que el 1996 va organitzar l'exposició El Greco. La seva revalorització pel Modernisme català, es poden contemplar un Crist amb la Creu ; Sant Pere i sant Pau -que van ser adquirits per Lluís Plandiura-, i Sant Joan Baptista i sant Francesc d'Assís, provinent del llegat de Francesc Cambó i amb una important participació del taller. El Museu de Montserrat atresora una altra versió de la Magdalena penitent, i en dues col·leccions particulars barcelonines -probablement n'hi hagi més en fons privats- hi ha un altre Crist amb la creu i un Sant Francesc en oració provinent de la col·lecció Torelló. A El griego de Toledo, la gran exposició de l'artista que obrirà al març, es veuran aquestes dues obres, juntament amb Sant Pere i sant Pau i Les llàgrimes de sant Pere del Cau Ferrat.

Hi ha, també, dos casos extraordinaris: el misteriós Crist amb la creu del Museu-Tresor parroquial de Sant Esteve d'Olot, una obra que es desconeix com va arribar a aquesta parròquia, i l' Anunciació, de la disputada col·lecció de l'empresari Muñoz Ramonet, que l'Ajuntament de Barcelona encara no ha pogut recuperar.

El monument de Sitges

Rusiñol va adquirir els seus dos Grecos per consell d'Ignacio Zuloaga, també pintor. La veneració que Rusiñol sentia per l'autor de l' Adoració dels pastors el va portar, a més, a engegar una subscripció popular per dedicar-li un monument. "El Greco, la gran figura imponderable que, arribant de l'altra banda de platja d'aquest mar que contempleu, s'aturava a les costes ponentines com un raig de llum d'Orient, per crear aquell art ascètic fet d'enyorances de pàtria i de somnioses tristeses. El gran artista que, menyspreant els detalls, entrà en el fons de l'ànima i va desentranyar la vida per donar-la a ses figures. El precursor modernista, trobant en el realisme les línies del sofriment, les arrugues de pensaments misteriosos, els plecs de desenganys i amargures i clavant-les a la tela amb veritat idealitzada", va dir Rusiñol en el discurs de col·locació de la primera pedra del monument al passeig de la Ribera l'agost del 1897. Un any més tard -sis abans que el Museu del Prado dediqués la primera gran exposició a l'artista- es va inaugurar l'escultura de Josep Reynés. Rusiñol va pronunciar un altre discurs: "Tot ha sortit de vosaltres. Sense vostra abnegació, aquell geni independent, aquell geni creador que en dar vida a la matèria féu honra a la humanitat; el precursor de Velázquez, que per primera vegada feia realitat el somni, donava plàstica a l'ànima i aturava l'esperit marcant-lo sobre la tela per admiració dels segles [...], no tindria un sol altar que recordés sa memòria", va dir.

Mentre que a les acaballes del segle XIX, Rusiñol ja era un dels grans noms del Modernisme, Picasso era un artista adolescent que s'estava formant. L'un i l'altre es van trobar a la taverna Els Quatre Gats, i l'artista malagueny també va rebre l'influx de l'autor de Laocoont. El Museu Picasso conserva un esbós fet entre el 1898 i el 1899 en què va escriure "Greco, Velázquez, INSPIRARME". Un altre esbós dels mateixos anys diu "Yo, el Greco" i en pinta diversos a l'estil de l'artista cretenc, i fins i tot un el titula Retrat d'un desconegut a l'estil d'El Greco. A Les senyoretes d'Avinyó, una de les seves obres cabdals, també hi ressona una altra obra del Greco, L'obertura del cinquè segell de l'Apocalipsi, que va poder veure al taller parisenc de Zuloaga, que n'era el propietari.

Una autoria molt discutida

Al Greco se li atribueixen 140 obres. La xifra puja entre les 300 i les 400 si es compten les del seu taller. Carmen Garrido, directora emèrita del gabinet de documentació tècnica del Museu del Prado, rebaixa la xifra i sosté que l'artista només en va pintar íntegrament 70. Pel que fa a les vicissituds de la seva trajectòria, "va treballar molt per a erudits que el valoraven", recorda Yeguas. "A Castella, quan s'encarregava una obra a un artista, l'havien de valorar dos pèrits. El Greco va tenir molts problemes perquè taxava les seves obres amb uns preus que alguns comitents no li pagaven", explica Yeguas sobre el seu procés de treball. De fet, el rei Felip II li va encarregar el Martiri de Sant Maurici, i no va quedar satisfet amb el resultat.