Un viatge al Londres de Sherlock Holmes

BarcelonaL’home que no va viure mai i que no morirà mai podria ser el títol d’una novel·la pulp de ciència-ficció o d’un episodi de La dimensió desconeguda, però es tracta d’una exposició del Museu de Londres dedicada a Sherlock Holmes que es podrà veure fins a l’1 de març. 127 anys després de la publicació d’ Estudi en escarlata, la primera novel·la sobre el personatge, el detectiu creat per Arthur Conan Doyle conserva intacte el seu inesgotable poder de fascinació sobre el públic.

En la seva imatge icònica continuen jugant un paper tan determinant el barret de caçador de daines, la pipa i la gavardina com el Londres de finals del segle XIX. “Londres i Holmes són inseparables -afirma Alex Werner, el comissari en cap de la mostra-. La forma en què Sherlock Holmes viu i es mou per la ciutat ha modelat la nostra manera de veure i imaginar Londres”.

Ciutat imaginària i real

La mostra, la més gran dedicada al personatge en les últimes sis dècades, s’endinsa en els carrers d’un Londres tan real com imaginari. Com la famosa residència de Sherlock Holmes al 221 B de Baker Street, una direcció fictícia d’un carrer real que en l’època de Holmes no arribava al número 221. L’exposició reuneix pintures i fotografies que retraten la ciutat en el temps del detectiu: Pont de Londres, el retrat impressionista que va fer Claude Monet del pont de Charing Cross; una panoràmica de la ciutat en aquarel·la pintada per John Crowther, i una extensa col·lecció de fotografies en blanc i negre d’indrets clau de les històries de Holmes com Regent Circus, Trafalgar Square i el riu Tàmesi que capturen un Londres bulliciós i ple de fums dels cotxes i les fàbriques, responsables de la mítica boira londinenca de les històries de Conan Doyle. I per no perdre’s en aquest viatge, res millor que un plànol: l’exposició inclou els mapes ferroviaris i de tramvies que feia servir l’escriptor per moure el detectiu a través de la ciutat, des dels carrerons més foscos de Whitehall fins a les mansions de l’alta societat victoriana.

A la mostra s’exhibirà en públic per primera vegada un retrat d’Arthur Conan Doyle pintat per Sydney Paget, amic de l’escriptor i autor de nombroses il·lustracions dels relats de Holmes publicats originalment a The Strand. No faltaran exemplars incunables d’aquesta revista setmanal -en part responsable de l’èxit massiu de Holmes- i manuscrits de gran valor: originals d’ Els crims del carrer Morgue, d’Edgar Allan Poe, del 1843, que va establir les bases del gènere detectivesc; el manuscrit original del conte La casa deshabitada, del 1903, i la joia de la corona, la llibreta que Conan Doyle va fer servir entre el 1885 i el 1899 i que conté el primer esbós d’un relat de detectius ( A tangled skein ) protagonitzat per un tal Sherrinford Holmes, que després d’alguns retocs s’acabaria convertint en Sherlock Holmes a Estudi en escarlata.

El festí per als fans de Holmes no estaria complet sense un recorregut pel vestuari i els objectes més icònics del personatge: la gavardina Belstaff dissenyada per Derek Rose que duia Benedict Cumberbatch a la sèrie Sherlock, una pipa de color crema i negre del segle XIX, el barret de caçador de daines -invenció de Sydney Paget, ja que no s’esmenta en cap relat-, la inevitable lupa, etc. Fins i tot hi ha una xeringa hipodèrmica de l’època com les que el detectiu feia servir per injectar-se cocaïna. El més curiós del lot, però, és una cigarrera de plata que va regalar-li Conan Doyle a Paget amb la inscripció: “From Sherlock Holmes, 1893 ”.

Un detectiu difícil de matar

Com suggereix el seu títol -basat en una frase d’Orson Welles-, un dels temes subjacents de la mostra és la vigència d’un mite que precisament ara està en el cim de la seva popularitat gràcies a les recents adaptacions cinematogràfiques i televisives. L’exhibició passa revista als diferents actors que han interpretat Holmes, com ara William Gillette -que es va injectar cocaïna per entendre millor el personatge-, Peter Cushing, Jeremy Brett, Robert Downey Jr. i el mateix Cumberbatch. Però qualsevol selecció de noms es queda curta: Holmes té el rècord Guinness del personatge literari més interpretat en el cinema i la televisió: en total són 75 els actors que s’han ficat en la seva pell.

Però tant d’èxit té el seu costat fosc. El mateix Conan Doyle va intentar matar Sherlock Holmes al relat El problema final, en què l’enfrontava al professor Moriarty a les cascades de Reichenbach, un escenari que el pintor J.M.W. Turner va retratar en un quadre inclòs a la mostra. Però el clamor dels lectors va obligar l’escriptor a ressuscitar el detectiu, que, en la ficció, va continuar vivint aventures fins que es va retirar a una petita granja per dedicar-se a l’estudi de les abelles.