La reunió d’ahir a la Moncloa entre els presidents Mas i Rajoy deixa intacte el conflicte sobre el 9-N però alhora el situa en la normalitat institucional. És un pas endavant important que desdramatitza la divergència: en lloc de xoc de trens podem començar a parlar de política, que sovint no és sinó la bona gestió del desacord. Ahir vam assistir a una reunió civilitzada, de gairebé dues hores i mitja, entre dos mandataris amb una discrepància cabdal. Vam poder constatar que, per molta distància que hi hagi entre les posicions de l’un i de l’altre, saben bastir un diàleg. De fet, a tots dos els interessava projectar un missatge de tranquil·litat als mercats i al món. Aquest missatge beneficia a tothom: ni al govern espanyol ni al català els convé passar per no dialogants ni els convé, tampoc, la inestabilitat d’una bronca permanent. La lenta sortida de la crisi demana mà esquerra. Així doncs, el mateix fet del diàleg ja és de per si una bona notícia. Haurà de seguir.
Això no vol dir, però, que hi hagi cap avenç en la qüestió central. Rajoy no va donar satisfacció a les pressions a favor d’obrir una tercera via, tal com reclamen sectors financers i empresarials, o com proposa el PSOE a través de la reforma federal. Es va limitar a reiterar la seva negativa rotunda a la consulta, sense alternativa. I Mas, contra les esperances dels que creien que l’afer Pujol l’hauria estovat, tampoc es va moure del guió: va insistir que la solució passa per votar i passa, en primer lloc, pel 9-N. Però a més de mantenir el full de ruta avalat a les urnes, al Parlament i al carrer, va tenir l’encert d’obrir el terreny de joc del diàleg amb una carpeta de vint-i-tres temes concrets que afecten la relació entre els dos governs en qüestions tan rellevants com l’incompliment estatal a l’hora de plantejar un nou sistema de finançament, la necessitat de reestructurar el fons de liquiditat autonòmic, la urgència de construir el tren llançadora que connecti la T1 de l’aeroport amb Barcelona i la invasió competencial de la llei Wert. Mas, doncs, manté el rumb i obre el terreny de joc del dia a dia. Tot i trobar-se amb un previsible mur, el seu missatge va ser constructiu: volem votar i volem fer-ho dialogant. Aquest és el camí.
