Draghi s’allunya de Merkel i qüestiona les polítiques d’austeritat

BarcelonaLa dura recepta d’austeritat que s’ha aplicat a Europa els últims anys per sortir de la crisi sembla que ha perdut un dels seus principals aliats. Així es desprèn del missatge que Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), va llançar ahir a la reunió de banquers a Jackson Hole (Wyoming, EUA).

Draghi, sempre conscient de la repercussió de les seves paraules, va admetre que la recuperació europea està sent “uniformement dèbil”, va situar l’atur com a primera prioritat del BCE i es va referir a les “cicatrius” que deixarà l’atur juvenil. Per tot plegat, va proclamar la “utilitat” que tindria que els estats membres “discutissin” sobre les seves polítiques fiscals per aconseguir una política “més amiga del creixement”. El missatge era clar: Draghi ha situat la qüestió pressupostària i el límit de dèficit en el punt de mira.

El seu missatge no va acabar aquí. Draghi es va dirigir als governs dels països de la Unió Europea per dir-los que, “sense un augment de la demanda agregada, hi ha el risc d’un increment de la desocupació estructural, i els governs que introdueixen reformes estructurals podrien acabar corrent només per quedar-se quiets”. Malgrat que ahir va tornar a defensar el Pacte d’Estabilitat, les seves paraules per demanar més despesa xoquen amb el que han receptat tant el Fons Monetari Internacional i la Comissió Europea com, paradoxalment, també el mateix BCE durant la major part de la crisi.

Draghi, que va convidar els estats a fer les reformes estructurals necessàries, va concloure el seu discurs amb un avís. Segons va dir, “la cohesió a llarg termini a la zona euro depèn del fet que cada país tingui un nivell d’ocupació alt”.

Però Draghi també va voler fer una promesa en matèria de política monetària. “Estic convençut que el paquet de mesures anunciades al juny portarà el creixement de la demanda que buscàvem, i estem preparats per ajustar la nostra política encara més”, va afirmar, recordant la injecció de 400.000 milions als mercats, la rebaixa de tipus i la taxa d’interès negativa per als bancs que dipositin els seus diners al BCE.

En un sentit semblant s’havia expressat hores abans la presidenta de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed), Janet Yellen. Yellen va tornar a demostrar que de moment no tem tant la inflació i les bombolles com el fet que l’economia nord-americana no estigui encara prou recuperada, i va ajornar, de moment, l’alça de tipus.

La Fed no es refia de l’ocupació

Malgrat les expectatives que la reunió pogués servir perquè la Fed anticipés una alça del preu del diner, que segueix sota mínims, la seva presidenta no té clar que hagi arribat aquest moment. Yellen va insistir en la idea que els indicis positius que mostra l’economia podrien ser encara poc fiables. “Ens hem de moure amb compte a l’hora de decidir quan estarà prou forta l’economia per apujar els tipus”, va declarar. La màxima responsable de la Fed va explicar que la qualitat de les feines que s’estan creant no queda reflectida en la taxa d’atur, que als EUA és d’un 6,2%, no gaire lluny del mínim del 4,4% que es va assolir en plena eufòria econòmica el 2006. En aquest sentit, va afirmar que és complicat saber si els Estats Units estan a prop de la plena ocupació a causa dels “canvis en la funcionalitat del mercat laboral”, en referència a les feines a temps parcial.

Yellen va prometre una política monetària “pragmàtica, que no es basi només en un indicador o model particular”, i no va descartar de manera rotunda apujar els tipus abans de mitjans del 2015, el moment en què els mercats esperen aquesta decisió: “La Fed corre el risc d’haver d’apujar els tipus abans i més ràpidament del que estava previst”.

Igual que en el cas del Banc Central Europeu (BCE), la Fed té el seu objectiu d’inflació al 2%, encara que també s’hi afegeix un segon mandat consistent a rebaixar l’atur. I els crítics de la política monetària ultraexpansiva que ha dut a terme la Fed injectant liquiditat als mercats des del 2008 creuen que s’està generant un augment del cost de vida i que s’està adobant el terreny per a diferents bombolles, per la qual cosa reclamen que augmenti ja el preu del diner. Però la Fed creu que una alça prematura del preu del diner podria augmentar massa la inflació i, en conseqüència, avortar la lenta millora que viu la primera economia del món.

Les decisions de la Fed tenen una forta repercussió a Europa per diverses raons. La principal és que el BCE ha anat seguint fins ara les polítiques nord-americanes, si bé ho ha fet amb un retard important. Si Yellen es decidís a donar un cop de timó a les seves polítiques dels últims anys, el seu col·lega europeu, Mario Draghi, podria fer el mateix per emprendre les mesures que fins ara ha evitat: la compra d’actius i la recomanació de dir adéu a l’austeritat. I ahir ja va fer un pas en aquest sentit.