De Guindos arriba per convèncer... però només parla del FLA

S’agaróHavia de convèncer els empresaris catalans que l’Estat ha fet molt per ajudar Catalunya a sortir de la crisi econòmica. Però les seves primeres paraules just arribar a S’Agaró no van aportar novetats. Luis de Guindos, com és habitual, es va dirigir als periodistes ahir a la nit per recordar que, a parer seu, l’Estat ha fet molt per ajudar Catalunya amb el fons de liquiditat autonòmic (FLA) i el pla de proveïdors. “Gràcies al FLA es paguen els serveis socials a Catalunya”, va dir. I, per arrodonir-ho, el ministre també va fer referència al rescat de Catalunya Caixa. Va dir que són 11.000 milions que han salvat els estalvis de molts catalans.

Ahir mateix el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, feia el plantejament contrari. Catalunya representa el 19,2% dels ingressos fiscals d’Espanya i, per tant, 140.274 milions d’euros ho són amb suport de garanties catalanes, molt lluny dels 32.599 milions rebuts en forma de crèdits mitjançant mecanismes de liquiditat com el FLA, va recordar Mas-Colell.

Després d’esgrimir el FLA com el gran ajut a Catalunya, el ministre, ja davant d’una audiència d’empresaris, va ser més ortodox i va voler donar un missatge d’optimisme. Va dir que l’economia europea, tot i l’alentiment, acabarà donant “alguna sorpresa positiva l’any vinent”. Amb l’economia espanyola va treure pit. El creixement l’any que ve, va dir, serà més pròxim al 2% que a l’1%, fa cinc trimestres seguits que s’està creixent i el preu del petroli suposarà un estalvi 10.000 milions. Quan va arribar l’hora de parlar de Catalunya es va limitar a dir que, superada la crisi, ara el risc que hi ha és polític. I aquí va tallar, per sopar. “Després en parlarem”, va dir a uns empresaris poc convençuts, que minuts abans havien escoltat el president de la Generalitat, Artur Mas.

El president havia fet un diagnòstic sobre la situació de l’economia catalana similar. En resum, s’està sortint de la crisi. Però la diagnosi del problema és totalment diferent. No van poder confrontar els punts de vista. Un assistent va demanar a Artur Mas que es quedés al sopar amb De Guindos, però el president es va excusar dient que tenia un sopar a Ribes de Freser. Això sí, Mas va interrompre el seu discurs per llançar un “ Bienvenido, señor ministro ” quan De Guindos va entrar, i després es van donar la mà quan el president marxava.

En canvi, sobre el plec català, Artur Mas va fer un discurs contrari al de De Guindos. Amb els números a la mà, va recordar que Catalunya ha fet un esforç tres vegades superior al que li tocaria en funció de la despesa per reduir el dèficit i el deute. Mas va ser seguit amb atenció pels assistents -alguns van marxar quan va acabar el president sense esperar el ministre-. Tot i entrar en el discurs econòmic, el president també el va farcir de contingut polític, especialment després de la intervenció inicial de l’amfitriona, l’exdiputada socialista Anna Balletbò, que va reclamar retornar CiU i el PSC a la centralitat de la política catalana i espanyola.

Artur Mas no va dubtar a recordar-li que les coses han canviat. El líder de CiU va recordar que el catalanisme, al maig del 2010, va impedir el rescat de l’Estat en plena crisi, i només un mes després l’Estat contestava amb la sentència del Constitucional sobre l’Estatut.

El repte

Artur Mas, sense anomenar-lo directament, va llançar un repte a Rajoy. “El tema català és un tema que l’Estat l’ha d’abordar perquè n’és directament responsable, per la manera com ha actuat”, va dir el president, que va referir-se al president espanyol: “Quan algú és responsable ha d’intentar fer alguna cosa”, “Ha de posar una proposta sobre la taula”. “Nosaltres arrisquem molt. L’Estat no arrisca gens”, va sentenciar Mas davant un auditori amb pocs empresaris coneguts. Entre els més destacats hi havia Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona; Jorge Miarnau, de Comsa-Emte; Josep Martínez Vila, de Saba, i Emili Rousaud, de Factor Energia.