L’Estat s’obre a recuperar les prejubilacions als 61 anys

BarcelonaEl govern de l’Estat podria recular en el polèmic canvi de criteri sobre les prejubilacions, que afecta unes 35.000 persones que tenien un conveni especial amb la Seguretat Social i que esperaven prejubilar-se als 61 anys i a qui ara s’ha denegat la jubilació anticipada.

El secretari d’Estat de la Seguretat Social, Tomás Burgos, es reunirà avui mateix amb els sindicats per abordar el tema. L’objectiu, va dir ahir Burgos, és trobar una solució al problema generat per una decisió “administrativa” que, vist els efectes que ha tingut, s’haurà d’abordar amb els sindicats.

El problema a què es refereix el secretari d’Estat es va generar amb el canvi de criteri sobre les jubilacions que va començar a aplicar-se al juny, i que afecta unes 35.000 persones a tot l’Estat. Són persones que van perdre la feina però no en el marc d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO), i que van subscriure un conveni individual amb la Seguretat Social per seguir cotitzant. Aquestes persones, amb el criteri antic, tenien previst jubilar-se als 61 anys. Amb el nou criteri, però, no podran fer-ho fins als 63 i, en alguns casos, fins als 65.

Afectats

Aquest estiu, primer de forma espontània -perquè les denegacions de la jubilació es produeixen d’una en una- i després ja més estructurada, els afectats van començar a fer palès el seu malestar. Van crear fins i tot un grup de Facebook i han presentat una queixa al Defensor del Poble. Molts s’estan plantejant recórrer als tribunals (els que ja han complert els terminis legals ja han començat a fer-ho) després que per la via administrativa la Seguretat Social no hagi atès les seves reclamacions.

El secretari d’Estat es va mostrar ahir conciliador per intentar minimitzar els efectes d’aquest canvi de criteri del ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, que dirigeix Fátima Báñez. Tomás Burgos va manifestar que s’intentarà “que no es produeixin efectes no desitjats sobre persones que tenen dret que es respecti el principi bàsic de confiança legítima”.

De fet, molts dels afectats asseguren que s’està aplicant el canvi de criteri retroactivament. Van calcular la seva jubilació amb unes regles del joc i els hi han canviat a mig partit. D’alguna manera el secretari d’Estat ho reconeixia quan va dir que vol trobar una solució amb els agents socials per la qual “es compleixi l’esperit de la llei de jubilació anticipada però no en quedin afectades persones per les quals aquesta llei no estava concebuda”.

Aquesta és la queixa més estesa entre els afectats, que van ser acomiadats per les seves empreses quan la nova llei no existia i van fer uns càlculs per pagar les quotes de la Seguretat Social, molts cops utilitzant els diners de la indemnització per l’acomiadament, esperant jubilar-se als 61 cobrant una pensió. Ara es troben que ni poden jubilar-se ni tenen prou diners per pagar les cotitzacions.

“Hi ha gent molt ofegada”

Així ho explicava a l’ARA José Emilio Rofi, un dels afectats, que s’està plantejant presentar una demanda contra la Seguretat Social després de denegar-li la jubilació. Rofi diu que a ell, com que ha estalviat aquests anys, encara li queda un temps de coll, però diu que “hi ha gent molt ofegada”. Critica la retroactivitat del canvi de criteri, però també la forma com s’ha fet, “de cop i volta i gairebé d’amagat”.

Pilar Alonso és filla d’un altre dels afectats. No té gaire esperança en la reunió d’avui entre el secretari d’Estat i els sindicats. També critica la retroactivitat del canvi de criteri per part de la Seguretat Social, però, sobretot, “la inseguretat jurídica que han creat”. “Ara diuen que la jubilació no pot ser fins als 63 anys, però després poden dir que fins als 64”, indica. “És una inseguretat jurídica total”, argumenta aquesta jove, que considera que tot l’enrenou ve del fet que la Seguretat Social, fluixa de recaptació, vol estalviar-se unes pensions. Segons els seus càlculs, amb el canvi de criteri la Seguretat Social es podria estalviar fins a 10.000 milions d’euros.