Merkel s’aferra a la política d’austeritat per a l’eurozona
La cancellera, “orgullosa” que Alemanya no recorri a nou endeutament l’any 2015
MunicA finals d’agost Angela Merkel va trucar al president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, per preguntar-li, preocupada, què opinava de la política d’estalvi europea. La cancellera alemanya volia saber si el banquer italià era partidari d’abandonar el dogma d’austeritat per a l’eurozona del qual fins llavors havia format part. Draghi acabava de suggerir en una conferència de mandataris de bancs emissors a Jackson Hole, als Estats Units, “un pla més propens al creixement de la política financera” per evitar la deflació a la zona euro. Merkel s’ho va prendre malament: podia perdre el president del BCE com a aliat en la política econòmica i va reaccionar empipada durant la conversa telefònica, segons va detallar Der Spiegel.
Draghi va exigir sobretot en el seu discurs un lleuger estovament de la restrictiva política fiscal perquè entén que la política monetària sola no pot rescatar l’eurozona. Els tipus d’interès, en un mínim històric, serveixen de poc perquè en els països en crisi els bancs no volen prestar diners a les empreses. A causa de l’esforç estalviador dels governs durant la crisi econòmica, el volum de negoci de les empreses en els països més debilitats han caigut dramàticament. Per aquesta raó Draghi va reclamar programes d’inversió públics i privats.
Menys de quinze dies després d’aquella trucada, però, el govern alemany va fer evident que no cedirà en res. Ben al contrari, se sent més orgullós que mai de la seva disciplina pressupostària i la vol mantenir com a emblema de la Unió Europea. En el debat pressupostari de la setmana passada al Bundestag (cambra baixa) sobre el pressupost alemany per al 2015, Merkel va exhibir la seva determinació a plantar cara a tots els que volen rellançar el debat sobre el creixement.
La cancellera es va declarar “orgullosa” que el 2015 l’estat alemany, per primer cop des del 1969, s’hagi proposat no crear deute nou. Per assolir aquest objectiu cal una estricta disciplina de despesa i això val també “invariablement” per als socis europeus. En aquest sentit, Merkel va posar Espanya com a exemple, ja que, segons ella, a través d’un rumb de consolidació fiscal, ha aconseguit una recuperació econòmica.
Advertència
“Ens hem de prendre molt seriosament els avisos de la Comissió Europea, que considera el retrocés en les reformes com el principal risc perquè continuï la recuperació”, va indicar la líder del govern alemany, mentre precisava que “un pressupost sòlid no és cap fi en si mateix, sinó un requisit per a possibilitats polítiques d’actuar en el futur”.
Merkel va justificar la seva política pel canvi demogràfic que ha d’afrontar Alemanya i va assegurar que l’executiu de Berlín vol incrementar les seves inversions en noves tecnologies, xarxes elèctriques i infraestructura de carreteres. Per al 2015, amb tot, el govern alemany planeja unes despeses de 299.500 milions d’euros. Per cobrir-les n’hi hauria d’haver prou amb els impostos i altres ingressos especials de l’estat, com ara els derivats de les privatitzacions.
Segons Berlín, el manteniment de la política d’austeritat demostra responsabilitat i credibilitat davant els mercats. La renúncia a adquirir crèdits de manera incontrolada és un pas decisiu per ser capaç d’actuar i d’invertir en el futur.
En canvi, per altres experts, si bé la consolidació pressupostària és en principi bona perquè serveix d’exemple als socis europeus d’Alemanya, també és veritat que, de retruc, l’economia germànica acaba pagant un alt preu. Inversions importants queden, així, a l’estacada, i despeses que són necessàries es deixen de realitzar. “Reparar un pont és més barat que esperar que s’esfondri. Al final això condueix a una explosió de costos que han de pagar les generacions futures”, va exemplificar a la televisió ARD Ferdinand Fichtner, l’analista de l’Institut Alemany per a la Investigació Econòmica.
Peter Bofinger, membre de l’anomenat gremi assessor dels Cinc Savis, també va criticar l’anunci que Alemanya no emeti nou deute el 2015: “Mostra una nul·la competència en política econòmica”. I el líder de l’oposició al Bundestag i president de l’Esquerra, Gregor Gysi, va retreure a Merkel la poca inversió en llars d’infants, en l’ampliació de la xarxa de banda ampla o en la renovació de ponts i carreteres. “Us heu decidit per un pressupost que ajorna o desconsidera tot el que és realment important”. La cancellera, però, ni es va immutar.
