Montoro certifica que aquesta legislatura no hi haurà nou model de finançament

MadridAmb les conseqüències del 9-N al centre del debat polític, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va certificar ahir que no hi haurà un nou model de finançament autonòmic aquesta legislatura. Mentre una part de la societat demana al govern espanyol gestos per intentar cosir les relacions Catalunya-Espanya i buscar solucions a la crisi territorial, l’executiu espanyol renuncia definitivament a una de les principals vies de diàleg i, a més, torna a incomplir una promesa electoral.

Amb aquest anunci, l’executiu espanyol confirma la decisió avançada abans de l’estiu. Al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) del mes de juny el ministre ja va ajornar sine die les modificacions d’un sistema, impulsat pel govern del PSOE, que el PP va combatre intensament des de l’oposició. En aquella reunió amb els consellers autonòmics Montoro va assegurar que ni hi havia temps, ni diners ni un clima polític adequat per obrir el meló. Els populars, que governen el gruix dels territoris, són conscients de la disparitat de criteris -en algun cas obertament oposats- que defensen els seus mateixos barons. Per això, volen evitar una batalla interna quan falta mig any per a les eleccions autonòmiques i un any per a les generals.

En nom de la recuperació

Montoro ahir no se’n va amagar. Si el president espanyol, Mariano Rajoy, ha optat per desar els canvis al calaix fins a la pròxima legislatura és per no atiar enfrontaments entre comunitats. “Res ens agradaria més que afrontar-ho ara, però cal ser realistes”, va assegurar el ministre al Congrés. Ara no és l’hora, diu, de “crear més greuges entre espanyols” sinó de centrar tots els esforços a sortir de la crisi. No obstant, la decisió de deixar les coses com estan perjudica els territoris que han de ser motors de la recuperació econòmica, com les Illes Balears, el País Valencià, Madrid i Catalunya. El responsable de les finances va insistir que el model vigent no li agrada i el va definir com una cessió de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero al govern tripartit, tot i que Catalunya ha sigut la segona comunitat on menys han crescut els recursos del model de finançament des que es va aprovar, com va revelar l’ARA a l’agost.

El cop de porta de la Moncloa a la reforma xoca amb la lletra de la llei de finançament, que preveu una actualització cada cinc anys. Després del CPFF del juny, la Generalitat va anunciar un requeriment per exigir que es complís la normativa. El model actual va entrar en vigor el 2009 i, en conseqüència, el govern del PP l’hauria d’haver modificat a efectes de l’1 de gener del 2014.

A part de la pau interna, el ministre d’Hisenda va al·legar ahir que per abordar els canvis caldria poder garantir que hi ha més diners a repartir. I això, en temps de crisi, no és possible. El raonament de fons de Montoro és que no és viable políticament distribuir de manera diferent els recursos actuals, sinó que cal assegurar que tothom hi guanya.

Però a principis d’any, quan ell encara era partidari d’arremangar-se i afrontar aquest debat -en bona mesura pensant en Catalunya-, el ministeri hi veia alternatives. Per exemple, a través d’una redistribució impositiva que permetés compensar els territoris que més aporten al sistema. Es tractava de poder posar a punt les canonades del model perquè hi pogués circular l’aigua quan tornés a obrir-se l’aixeta. Les pressions d’alguns presidents autonòmics, però, van acabar fent que l’executiu de Rajoy desistís.

Vies alternatives

La renúncia definitiva anunciada ahir implica contradir, un cop més, el programa electoral amb què el PP va concórrer a les eleccions del 2011. En aquell document es comprometia a “promoure” un nou model de finançament, que tingués en compte el criteri de població, el cost dels serveis públics i les exigències de l’estabilitat pressupostària. El govern espanyol, conscient d’això, ja ha començat a posar-se la bena abans que les crítiques de l’oposició comencin a fer ferida. El PSC, el partit que va liderar a través de l’exconseller Antoni Castells les negociacions el 2009, ja es va preguntar ahir per què no s’obre ara el diàleg si, com afirma l’executiu espanyol, l’economia s’està recuperant.

Les justificacions de Montoro van en dues línies. La primera apunta a l’herència rebuda. Ahir va recordar que si ara no té recursos addicionals per posar sobre la taula de les autonomies és perquè Rajoy es va trobar un dèficit molt més elevat del que s’esperava. La segona posa l’accent en les polítiques complementàries que ha desgranat la Moncloa durant aquesta legislatura. A falta de canvis de fons, Hisenda aposta per continuar “mutualitzant el deute” a través de mecanismes com el fons de liquiditat autonòmic (FLA) o el pla de proveïdors. Montoro va recordar que aquestes mesures han servit per mobilitzar 176.789 milions d’euros, un 70% dels quals dedicats a finançar educació, sanitat i serveis socials. La tesi de la Moncloa és que, al final, acaba sent l’Estat central qui garanteix que els números surtin.

El Govern acusa l’Estat de “saltar-se” la llei

La Generalitat de Catalunya va reaccionar ahir a l’anunci de Montoro acusant el govern central de “saltar-se” la llei, segons va afirmar el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs. “És la viva expressió d’aquell que se salta la llei”, va dir el portaveu abans d’explicar que l’actual sistema de finançament especifica que el 2014 s’hauria d’haver revisat el model. En realitat, el redactat del sistema de finançament (llei 22/2009) és prou ambigu. En concret, s’hi diu que “es valoraran els diferents aspectes estructurals del sistema de finançament, amb caràcter quinquennal, per informar sobre les possibles modificacions que es puguin sotmetre”. El govern espanyol s’aferra a aquesta inconcreció per no veure’s obligat a tocar res.

No tocar el sistema té un efecte letal per a les comunitats de l’arc mediterrani (Catalunya, el País Valencià, Múrcia i les Balears), tres de les quals curiosament estan governades pel PP. De fet, ahir mateix es va confirmar que ni el País Valencià ni Múrcia compliran l’objectiu de dèficit d’aquest any, tal com passarà amb Catalunya.

El PSC va criticar ahir la decisió de l’Estat per “incongruent”: “Si l’economia, segons el govern, s’està recuperant, per què es neguen a començar una negociació?”