Publicitat
Publicitat

REFORMES ECONÒMIQUES I POLÍTIQUES

El president espanyol promet a la UE una recentralització severa i transversal per complir el dèficit

Rajoy auditarà cada tres mesos la sanitat

Les autonomies retran comptes cada tres mesos al Consell de Política Fiscal i Financera de la seva gestió sanitària. El programa espanyol d'estabilitat enviat a Brussel·les opta per la recentralització.

Allà on els hagin volgut sentir, Mariano Rajoy i els seus ministres han assenyalat les administracions territorials, i especialment les autonomies, responsables de les polítiques socials, com les grans culpables del deute espanyol. D'aquí que el programa de reformes per enguany, que el govern del PP ha enviat a Brussel·les, prevegi una forta recentralització basada a incrementar i imposar mecanismes de coordinació qüestionant competències autonòmiques exclusives o compartides. També conté ambicioses reformes laborals i socials encaminades a reduir la despesa pública i incrementar la recaptació.

A més de mesures com abaixar el sou als funcionaris de baixa, suprimir ajuntaments o institucions com els consells reguladors o els defensors del poble autonòmics, en l'àmbit social les reformes són d'abast. En relació a la sanitat, el Programa Nacional de Reformasassegura a la pàgina 100 que per aconseguir "la màxima eficiència en la gestió hospitalària" arribarà a "compromisos comuns" al si del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, l'ens de coordinació que reuneix les autonomies i l'Estat. Aquests acords seran d'obligat compliment fins al punt que al Consell de Política Fiscal i Financera, on l'Estat té majoria, se'n farà "un control pressupostari trimestral".

Un model "nacional" i homogeni

Aquesta mesura fiscalitzadora suposa, a la pràctica, un pas més cap a l'homogeneïtzació del model i les prioritats sanitàries. El govern central confirma que el copagament farmacèutic, que el 2010 se situava en un 5,8% del cost total, s'acostarà al 16,5% de mitjana europea, l'extensió de la targeta sanitària espanyola així com la creació de centrals de compres de medicaments o d'una "xarxa nacional [espanyola]" d'avaluació de tecnologies i prestacions per determinar de quines tecnologies s'ha de dotar la sanitat.

La llei de la dependència, que el PSOE va aprovar l'any 2007 amb el suport de l'esquerra però també del PP, tampoc se salva i passarà pel sedàs de la "racionalització i modernització". Això implica revisar-ne de manera general, i a la baixa, les aportacions, el calendari i els nivells d'aplicació. Es demora, per exemple, la incorporació al sistema dels dependents moderats fins al 2014.

A l'hora de controlar els comptes públics i "reforçar la transparència", Rajoy oficialitza que autonomies i ajuntaments hauran de remetre "informació sobre les línies fonamentals dels pressupostos abans d'aprovar-los". Quan al gener es va posar damunt la taula la mesura, que ara pren cos, els partits catalans la van titllar de "Loapa financera". El portaveu del Govern, Francesc Homs, ho veia "inacceptable".

En el capítol de despeses promet reduir "en especial" l'aportació a universitats i prestacions socials així com als ens del sector públic autonòmic, la "reordenació" del qual se situa com a gran prioritat.

Aena, encara més forta

Entre les lleis estrella hi ha la de "garantia de la unitat de mercat" per "corregir la fragmentació i disparitat". Anuncien que passarà per "conciliar" normativa, introduir "mecanismes àgils de cooperació" i "estendre la garantia immediata de les autoritzacions a tot el territori nacional". Pel que fa a infraestructures es vol enfortir el paper d'Aena, l'ens estatal de gestió aeroportuària que Catalunya volia desballestar per gestionar els aeroports. No ho farà i Espanya compromet evitar més nous aeròdroms sense avions: "S'intensificarà l'anàlisi cost-benefici de les inversions", prometen. Del "cost-benefici" del corredor mediterrani i el central, ni piu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT