Uber s’obre a limitar les hores d’activitat dels seus conductors

BarcelonaUber va entrar a Barcelona creant polèmica. L’aplicació va decidir optar per la via disruptiva i això ha tingut conseqüències: multes als conductors, vagues de taxis i fins i tot agressions. Ara, però, estan intentant trobar, amb les administracions, l’encaix legal de la seva activitat, que ells defineixen com a ridesharing entre particulars, i que no tracten com a negoci per als conductors, sinó com una manera per compartir despeses. Segons van explicar a l’ARA dues fonts del sector, els responsables d’Uber intenten negociar amb les administracions que, per regularitzar la situació dels conductors, s’estableixin límits horaris o d’ingressos mensuals. Per sota d’aquest límit, encara indeterminat, no es consideraria negoci, sinó costos compartits (com passa amb altres aplicacions de l’economia col·laborativa com Blablacar), i, segons el raonament de l’empresa, no caldria treure llicència de taxi o de lloguer de vehicles amb conductor.

Però l’administració no sembla que estigui gaire disposada a fer un vestit a mida a Uber. Segons fonts del sector, el marc regulador de l’economia col·laborativa que es prepara al Parlament té intenció de definir què és l’economia col·laborativa, i molt probablement en deixarà fora l’activitat d’Uber. “No és economia col·laborativa. És un negoci en què una empresa s’endú el 20% per oferir serveis de transport”, considera el gerent de l’Institut Metropolità del Taxi, Eduard Ràmia.

En la línia d’altres països

Uber està actuant en solitari en la batalla de l’economia col·laborativa, tot i que comparteix guerra amb altres plataformes com Airbnb, que també ha rebut les multes de la Generalitat. Però els límits que proposa, que van entre els costos compartits i fer negoci, són els que estan explorant aquestes empreses i les administracions de tot el món per mirar d’establir un marc normatiu. Recentment, per exemple, San Francisco va aprovar una normativa que regula l’allotjament temporal peer to peer (de particular a particular), com el que ofereix Airbnb. En línies generals, la norma estableix un límit de 90 nits anuals per poder llogar el pis o l’habitació; obliga a la contractació d’una assegurança especial, i transfereix a la plataforma la responsabilitat de pagar la taxa turística. A més, per evitar encara més que l’amfitrió hi faci negoci, el preu no pot superar el que en paga de lloguer.

San Francisco és un cas avançat: al cap i a la fi és el bressol de les start-ups dels EUA, i la ciutat que va veure néixer Airbnb. A Catalunya l’administració tot just ha començat a arromangar-se. El Parlament va crear fa dues setmanes una comissió especial sobre l’economia col·laborativa que s’ha posat com a objectiu “determinar un marc general d’actuació de les administracions públiques” en relació a aquest sector. Es dóna sis mesos per establir aquest marc, que parteix de la necessitat sorgida arran de “l’emergència de noves formes de consum col·laboratiu” que “comporta reptes i alhora oportunitats, a causa de l’impacte social i econòmic que té”. La comissió, aprovada a proposta d’ERC, constata “la necessitat d’adaptar el marc normatiu per garantir la màxima seguretat jurídica per als consumidors, els operadors econòmics i les administracions”.

Fins ara, la Generalitat ha mostrat pocs símptomes d’obertura de cara a l’economia col·laborativa. El Govern va ser la primera administració de l’Estat a multar Airbnb, amb una multa de 3.000 euros, que va ser més tard reiterada amb una altra de 1.500. L’aplicació ha recorregut les multes, i segueix negociant també un nou marc normatiu per a aquest tipus d’activitat, teòricament exclosa de la legislació d’apartaments turístics, que impedeix el lloguer de pisos per habitacions per a ús turístic.