Publicitat
Publicitat

El capitalisme es psicoanalitza

Un grup d’experts conclouen que el sistema està en dubte per l’excés de desigualtats

El capitalisme està malalt, les causes del trastorn són endògenes i el mateix sistema ha de trobar el remei: està obligat a canviar. No ho diu Podem -tot i que el fantasma de Pablo Iglesias es fa present a la sala com l’espectre que rondava per Europa en l’arrencada d’ El manifest comunista -, sinó que és l’opinió de professors d’economia, empresaris i analistes no sospitosos de ser revolucionaris.

Així va ser la sessió de psicoanàlisi a què experts partidaris d’un capitalisme millorat van sotmetre el sistema econòmic ahir, al Cercle d’Economia, en una taula rodona titulada El futur del capitalisme. La sensació que el debat va deixar als assistents -homes i dones encorbatats, literalment o metafòricament- va ser la d’haver presenciat un acte inimaginable uns anys enrere. Un d’ells, l’exconseller de Justícia i catedràtic de la UAB Josep Maria Vallès, ho va verbalitzar des de la primera fila dels seients del públic: “Fa uns anys hauria sigut impensable que al Cercle d’Economia es parlés de capitalisme, del bé comú, que és un concepte que ve d’Aristòtil i de sant Tomàs, i de desigualtat”.

“Alguna cosa va malament”

La sessió havia arrencat amb l’avís que hi ha molts símptomes que “alguna cosa va malament”, segons el president del Cercle d’Economia, el catedràtic de la UB Antón Costas. “El principal senyal és la desigualtat, la pobresa i la falta d’oportunitats”, va advertir en obrir foc fixant una “posició individual”, ja que l’entitat que presideix, “naturalment, no té posició”. “El bon capitalisme és el que s’orienta al benestar, a la renda per càpita, a millorar les oportunitats. I quan això es trenca és que alguna cosa falla. Una societat pot funcionar relativament bé amb desigualtat si hi ha oportunitats, allò del Somni Americà. Però no es tolera la desigualtat quan es percep que no hi ha oportunitats per molt que t’esforcis”, va afegir.

Com que l’acte era organitzat conjuntament amb el Cidob, el següent de fixar posició va ser el president d’aquesta altra institució, Carles Gasòliba, que va assegurar que “el capitalisme és com l’energia, que es transforma però és aquí”; o sigui, que ni es crea ni es destrueix però necessita evolucionar.

Gasòliba va ser el primer a esmentar Thomas Piketty, autor del llibre econòmic de moda - El capital al segle XXI - i que al llarg del matí es va acabar confirmant com l’altre convidat estrella absent, juntament amb Podem. Pel president del Cidob, la clau és que “el capitalisme ha canviat sempre que ha calgut i ara necessita canviar per sobreviure”. “Hem de trobar reformes pràctiques, quedem-nos el que té de bo”, va aconsellar.

Després va venir el concepte del “bé comú”, que “sona massa a capellans i potser és una mica repel·lent”, introduït i defensat pel professor d’economia a l’Iese Alfredo Pastor. Tot i confessar-se una mica incòmode amb aquesta nomenclatura, hi va insistir perquè la clau és posar “el subjecte en relació a la comunitat” i l’objectiu de l’economia ha de ser “el bé comú, com es fa en una família, on es prenen decisions que no agraden a cap membre però serveixen per continuar junts”.

“Recuperació sense alegria”

Per Pastor, els tres problemes del capitalisme actual són “l’excés de pobresa i desigualtat, les crisis recurrents endògenes i l’escassetat d’ocupació, que porta a situacions com la recuperació sense alegria del Regne Unit, on l’economia creix però no es generen nous llocs de treball”. “S’ha permès que l’enriquiment pesi massa”, i ara el que cal “no és extirpar tots els valors del capitalisme, sinó posar-hi ordre, evitar que la riquesa sigui la motivació més poderosa”, va argumentar.

El deix moral que va impregnar el debat en alguns moments va ser també en les paraules de Jordi Mercader, president del grup Miquel y Costas, que va reivindicar que “s’ha de gestionar amb ètica el sistema”, acabar amb la corrupció i garantir “el sentit dels productes, que han de ser un servei a la comunitat”.

El filòsof Josep Ramoneda, per la seva banda, va abordar el terreny de la política. “La socialdemocràcia no ha sabut ressituar-se i l’anomenat model liberal va crear la utopia d’una immensa classe mitjana. La crisi va acabar amb això perquè la classe mitjana es va partir en dues meitats, la dels que van conservar la feina, integrats, i els altres, marginats. Ara la política s’ha convertit en un boc expiatori i ha de recuperar l’autoritat, perquè si no anirem a un autoritarisme postdemocràtic”.

La “punteria” de Podem

Podem, que va ser al debat sense ser-hi, va tornar a aparèixer en boca de Ramoneda -es preguntava si té futur-, dels periodistes Antonio Franco i Fiona Maharg -corresponsal de Reuters a Madrid- i de Belén Barreiro -expresidenta del CIS i directora de MyWord, firma d’estudis sociològics i de mercat-. Barreiro va recordar que ja va vaticinar l’any 2012 la irrupció d’un partit nou que ha acabat sent la formació de Pablo Iglesias. Per ella, és imprescindible que “els partits de govern i les grans empreses prenguin consciència de la gravetat de la desigualtat i que assumeixin que la igualtat és un valor que beneficia a tothom”.

I Franco, al seu torn, va fer notar la “demostració de punteria” de Podem: davant de la impotència de la socialdemocràcia clàssica, els de Pablo Iglesias “han entès que la gent s’ha cansat de protestar i prou i que vol canviar les coses. Per això han fet una conversió tan ràpida i en un any i mig han passat de ser revolucionaris anticapitalistes a expressar la possibilitat d’una nova socialdemocràcia”.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT