1. Pèrdues
Quan els rebots són tots per al PSG i quan contínuament es fan passades al rival, com en el primer quart d’hora, és senyal que l’equip ha sortit massa relaxat/refiat/sobrat. Pensàvem que aquest defecte, amb Luis Enrique, ja l’havíem superat. Val més saber ara que no que al Bernabéu.
2. Pressió
Per fer la pressió alta calen algunes coses: que la facin tots els jugadors (que ningú no es pengi), que les tres línies de l’equip estiguin juntes i, sobretot, encertar el moment. Intentar-ho en l’instant equivocat trenca l’equip i deixa un oceà per al contracop rival.
3. Porter
Marc-André ter Stegen és, als ulls de tots els que hi entenen, un molt bon porter. Les tres primeres rematades del PSG van anar a dins, sí, i el córner se’l mengen tant ell com Rakitic. M’expliquen que l’alemany tindrà la fortalesa per superar el tràngol. I nosaltres? És el dubte.
4. Possessió
Amb Xavi a la banqueta, Iniesta massa intranscendent i Busquets lluny del millor Busquets, el Barça té dificultats per controlar els partits quan, al davant, hi té un contrincant de nivell. Ara hem vist que volem tenir la pilota com a escut defensiu, perquè així no ens ataquen.
5. Paciència
El Barça de Martino era un equip aturat. No corrien ni els cracs ni la pilota. Luis Enrique ha reiniciat l’equip, amb jugadors nous (amb gana) i, amb una pretemporada estimulant, ha activat bona part de la plantilla. El rodatge sabíem que seria llarg. Vindran més derrotes.
