Publicitat
Publicitat

CAFÈ BAVIERA

Massa Messi més

Dilluns, abans d'entrevistar el tenor Josep Carreras per TV3, vam estar vint minuts xerrant d'allò que realment ens apassiona. Vam parlar de la gala de la Pilota d'Or però, sobretot, del partit al camp de l'Espanyol. Estava preocupat no tant pel fluix partit de Messi a Cornellà com per les crítiques que rep el primer dia que, en molts anys, l'argentí potser no està a l'altura. Tot i així, vam subratllar que va rematar al pal, que va donar el gol mastegat a Piqué i que ell mateix hauria xutat el penal final. I aleshores Carreras em va dir la gran sentència: "La temporada que Messi en comptes de 50 gols en marqui 30 ens el carregarem". És una bona anàlisi de la sociologia culer. Estem tan mal acostumats que, en comptes de fer guaret de paciència, cada vegada ens tornem més llepafils, sense adonar-nos que els equips no poden ser infal·libles ni els cicles de felicitat futbolística poden ser eterns. L'anàlisi que es va fer després de la derrota a Getafe ja tendia cap al que hem vist ara a Cornellà. Si guanya el Barça, guanya l'equip i el sistema de Guardiola, si es perd, Messi no ha tingut la nit. I em fa l'efecte que la debacle al camp de l'Espanyol (deixar per primera vegada la Lliga en mans del Madrid en quatre temporades) no és, ni de bon tros, una qüestió de rendiment de Messi mentre acumula Pilotes d'Or.

Amb Josep Carreras em fa l'efecte que vaig trobar un altre barcelonista a qui interessen molt més els partits de Lliga que els títols individuals. És tot un honor, certament, veure que en els últims anys hi ha tants jugadors del Barça i tanta gent de La Masia que són protagonistes principals del ball de final de curs de la FIFA. Fins i tot m'he arribat a sentir orgullós de la Shakira (i reconec que, a altes hores de la matinada, amb amics i sense la presència del meu advocat, jo també he arribat a fer algun comentari cursi del seu vestit vermell). Ara bé, el futbol és col·lectiu, i com sàviament va dir Guardiola en la roda de premsa de Zuric: "Nosaltres som aquí perquè guanyem". Es tracta, simplement, d'això. Si no, acabaríem igual que la NBA, de la qual, des d'aquí i amb un provinicianisme miop, ens limitem a titular les informacions segons les assistències del Ricky, les dobles figures del Pau i els rebots del Marc. Després, a dins de la notícia, en lletra remenuda descobrim que els Lakers perden, Minnesota no aixeca el vol i els Grizzlies han tornat a sortir escaldats. A Memphis ja en poden tirar un bon tros a l'olla amb els taps del Marc Gasol si resulta que s'han abonat a la derrota.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT