BarcelonaSospitar ja forma part del dia a dia dins del Barça. Douglas, un jugador desconegut per al públic europeu, acabarà al Barça. El problema, per al Barça i Douglas, és que tothom pensa automàticament en Keirrison. En els últims anys ja s’ha vist altres cops com es compra un brasiler desconegut relacionat amb l’empresa Trafic -malgrat que Douglas teòricament trencarà amb aquesta empresa abans de fitxar pel Barça- i, com que els precedents van ser un fracàs, la gent sospita.
El club s’ha vist immers en una espiral de problemes molt estranya. La mala sort i la fatalitat hi han jugat la seva part, amb malalties i lesions, però no deixa de sorprendre com el Barça s’ha vist afectat per notícies, escàndols i sancions poc corrents dins del món de l’esport. I tot plegat taca la imatge pública d’una entitat que abans anava pel món amb el cap alt. En el món de l’esport no pots ser una entitat de primer nivell sense tenir els morts a l’armari, ja ho sabem. Tot el que remena milions atreu llops amb fam de guanyar diners, i les comissions, els favors i malgastar diners han format part del dia a dia blaugrana des de fa dècades. No existeix el club que no tingui pecadors. Però dins d’aquesta jungla el Barça havia aconseguit projectar una imatge diferent gràcies a decisions poc corrents. Apostar per Unicef a la samarreta, cuidar el futbol base, lligar el seu destí a una proposta de joc ofensiva amb jugadors de la casa, encara que s’haguessin pispat a altres equips catalans. El Barça ha aconseguit ser especial.
El debat dins del barcelonisme és com cal seguir sent especial. Decidir si calen accions sorprenents per ser més que un club. O si per ser “Més que un club” ja en fem prou jugant bé a futbol i portant la bufanda del club. En joc està decidir si “Més que un club” és un lema comercial o una veritat. El Glasgow Rangers, per exemple, sempre deia que era “el club del poble”, però pertanyia a uns pocs multimilionaris que el van enfonsar, arruïnat. I el West Ham afirma que és “ the academy of football ” però ja no juga amb jugadors de la casa i no aposta per un estil vistós. Ser “Més que un club” podria acabar sent el mateix, un lema buit, si el Barça no cuida els detalls. Envoltat de voltors, d’enemics llestos per fer la traveta al Barça, la directiva i els treballadors del club no es poden permetre el luxe de cometre errades que acabin en una denúncia, en una sanció de la FIFA, en un argument per embrutar la imatge d’un club encara admirat per molts.
Per això espero que Douglas sigui realment molt bo i no taqui més la imatge del club, amb rumors i sospites. Al final, només quedarà el joc com a defensor de la imatge blaugrana. I per jugar bé, calen bons jugadors. Quan es fitxa, també cal ser “Més que un club”.
