El futur del planeta, Jane Goodall i els incendis

La consciència mediambiental ha fet grans avenços les últimes dècades, encara que sigui a remolc de desastres naturals i escalfaments globals. A les escoles i a les llars una important part de la població mundial actua cada cop amb més responsabilitat i compromís. Al nivell de governs i empreses, l’agenda ambiental també s’ha obert pas, tot i que a un ritme molt més lent del que seria desitjable. Potències com la Xina i els EUA, tradicionalment poc inclinades a assumir compromisos, comencen a fer passos en la bona direcció. Aquest final d’any, a la cimera del canvi climàtic de París, es veurà fins a quin punt els habitants del planeta Terra ens prenem seriosament la seva supervivència. Perquè no n’hi ha prou només amb bones paraules i millors intencions: cal actuar i cal fer-ho enèrgicament, amb rapidesa. Com ahir va dir a Barcelona, en rebre el Premi Internacional Catalunya, la primatòloga Jane Goodall, enamorada i defensora dels animals i la natura, hi ha motius per a l’esperança si sabem conscienciar els joves -sobretot si els fem entendre que no tot pot girar al voltant dels diners- i si sabem treure profit de les noves tecnologies. La feina a fer és tan ingent com apassionant. És una feina cívica, política i econòmica. Una feina global.

Però com diu el vell lema, per tenir cura del planeta cal pensar globalment i actuar localment. Cal que la cimera de París vagi bé, esclar, però també cal que a cada racó de Catalunya hi hagi gent que valori l’entorn natural. El respecte per la natura comença a casa de cadascú, en els nostres paisatges estimats, en els nostres boscos, camps, rius i mars, o en els nostres parcs urbans. L’incendi que aquests dies ha cremat 1.200 hectàrees a l’Anoia i el Bages s’hauria pogut evitar. Ara ja sabem que va ser fruit d’una negligència humana. Només els que han patit focs semblants al seu territori saben com costa que la natura es regeneri, com costa conviure amb una realitat que de cop passa del verd al negre. La natura i el paisatge és cosa de tots, dels que hi treballen cada dia i dels que en gaudeixen els caps de setmana, de les empreses i els governs. La qualitat ambiental és una responsabilitat col·lectiva.