Alguns dels protagonistes de l’actualitat de les últimes hores són Pujol, Rato, Núñez, Acebes, Jiménez Losantos, el finançament del PP basc de Mayor Oreja i les relacions de la monarquia espanyola amb la dictadura de Videla. Afegeixi-hi que, de tant en tant, suportem amb un estoïcisme digne d’elogi deposicions argumentals d’Aznar, Guerra, Leguina o Pepito Bono. Sobredosi de passat. Però no un passat pròxim, no. Per a la majoria, això és anterior a Atapuerca. És el recader en diligència intentant arribar a destí abans que un whatsapp.
I torna a ser allò que dèiem i que alguns no volen veure i que altres prefereixen ignorar: antic règim contra nou règim. La gent es fa independentista per molts motius, però sobretot perquè necessita creure que hi ha una manera d’acabar amb el sistema que permet i incentiva les targetes opaques de Caja Madrid, el Castor, els comptes en paradisos fiscals, les famílies que fan i desfan des dels anys 40 i la corrupció generalitzada. I per això l’Estat-sistema aplica la llei d’una manera tan salvatge, disparant a qualsevol cosa que es mou. Tenen tanta por que llancen lleixiu a qualsevol brot. No fos cas. Saben que no és un tema econòmic, ni de creure’s superior, ni d’estar manipulat per TV3 o per l’escola. Saben que és una revolució. Pacífica. Inexorable. I saben que no la poden difuminar perquè la informació ja no està només en el seu poder. I saben que arribarà un dia en què hauran de cedir perquè si no l’onada se’ls endurà. Intentaran que sigui un ditet. De nosaltres dependrà que sigui el braç o que directament cedeixin el cos sencer a la ciència.
