La gran revetlla simfònica de La Troba Kung-Fú

BarcelonaLa Troba Kung-Fú convertirà demà la sala Barts en un envelat com no s’ha vist mai. El grup de Joan Garriga i la banda simfònica de la Unió Musical d’Alaquàs han preparat un espectacle especial que forma part del cicle Off the Record del festival Grec. “És un merder difícilment repetible, però estem molt contents d’intentar-ho”, explica Garriga. El “merder” consisteix a confrontar la manera de fer d’un grup com La Troba Kung-Fú amb la potència de setze músics de vent. “Ells són una banda simfònica que segueixen la tradició valenciana; toquen amb partitura, amb un llenguatge musical molt codificat, i nosaltres som un grup de folk-rock com n’hi tants a la perifèria de Barcelona, i toquem d’oïda. Es pot dir que aquesta vegada els catalans serem més caòtics que els valencians”, fa broma Garriga.

La idea ve de lluny. “La passió per les bandes em ve més per les fanfares de gitanos de l’est d’Europa, com la Kocani Orkestar”, recorda. La idea era reunir la influència de la fanfara amb la de l’orquestra de patxanga i la de la cobla, tres dels referents “més poderosos” de Garriga, tant amb Dusminguet com amb La Troba Kung-Fú. “Amb el temps i amb el coneixement de la rumba que vam adquirir, vaig pensar que m’havia d’ajuntar amb una banda per fer ventilador amb corda i vent”, afegeix. Com passa sovint, una idea musical s’acaba transformant en una altra. En el cas de Garriga, va ser determinant una xerrada amb un parent. “Ell viu a la Garriga, i havia sigut trompa del Liceu. Un dia me’l vaig trobar llençant les escombraries i li vaig dir que em faria il·lusió fer alguna cosa amb una banda valenciana. Em va dir que tenia molta amistat amb la del seu poble, Alaquàs”. Al cap de dos mesos ja tenia el contacte fet i Garriga xerrava amb Enric Pedreño, el director de la Unió Musical. El que llavors no sabia és que la banda no era una xaranga de “vuit o deu músics”, sinó tota una banda simfònica de noranta.

Però a Joan Garriga no l’espanta res: ni els músics d’Alaquàs. Van acordar que la banda serien setze músics i que compartirien el concert amb els de la Troba Kung-Fú. “Ho han arranjat absolutament tot amb partitura i han fet coses increïbles. Per exemple, a la cançó Rúmbia han fet una introducció de marxa mora de dos minuts”, exclama Garriga amb tanta admiració com entusiasme.