Alep organitza el seu primer govern civil per sobreviure

Alep (síria)Als territoris alliberats d'Alep s'ha creat el primer govern civil, sorgit de les eleccions de la Coalició Nacional de Síria (CNS) a Gaziantep, al sud de Turquia, al març. Amb un pressupost de 200.000 euros per a tota la província, els rebels es queixen que amb prou feines poden mantenir els serveis.

El govern local té 250 funcionaris, que reben un sou d'entre 55 euros i 190 euros. El governador ha renunciat a cobrar per cobrir el dèficit. El mateix passa amb els treballadors de la neteja o els que s'ocupen del manteniment de xarxes elèctriques. Gairebé tots treballen com a voluntaris.

La majoria d'infraestructures estan danyades pels bombardejos del règim: les torres elèctriques, els transformadors, els hospitals i les escoles. "Patim molt per la falta de diners. Podem mantenir just el servei de neteja i recollida d'escombraries i el manteniment de les infraestructures elèctriques", lamenta Ahmad Assuz, governador d'Alep.

"El servei de neteja costa 45.000 euros. Tenim només dos camions d'escombraries per a tota la ciutat i un abocador, molt perillós per culpa dels franctiradors", es queixa Assuz, que critica la falta de coordinació amb el CNS a Istanbul. "He enviat moltes cartes amb els pressupostos, però no he rebut resposta. On són els diners que rep el CNS de la comunitat internacional?", es pregunta el governador.

El 50% dels prop de quatre milions d'habitants que viuen a les àrees alliberades d'Alep no tenen ni llum ni aigua. "Els barris de Sukari i Tariq al Bab fa un any que no tenen llum perquè no hi ha diners per fer reparacions", s'indigna Assuz.

Només hi ha dues estacions elèctriques en funcionament. La principal és la d'Al-Sahur, que també dóna electricitat a les zones sota control del règim. "Si l'estació d'Al-Sahur deixés de funcionar, tot Alep es quedaria a les fosques. Per això, hem arribat a un acord entre la Mitja Lluna Roja i les tropes sirianes per mantenir l'estació fora dels combats", indica el governador rebel.

El govern civil ha reobert les escoles, però com que la majoria estan destruïdes per la guerra, els menors estudien als soterranis dels habitatges o a les mesquites. En total s'han registrat 100 nous centres educatius i el governador espera que en uns mesos el currículum escolar sigui oficial perquè els alumnes es puguin examinar.

En vista de la falta de suport del CNS, els grups islamistes, alguns dels quals aliats d'Al-Qaida, col·laboren amb el govern local. "Tenen diners i controlen les infraestructures o els serveis a les zones on s'han instal·lat". Cadascun d'aquests grups radicals té la seva pròpia xarxa d'autobusos, distribueix les ajudes i controla la distribució de llum i aigua. "Acceptem la caritat islàmica. Ells tenen molts recursos i ofereixen serveis als quals no podem arribar per falta de fons", justifica el governador.

La intromissió dels grups islàmics radicals en tots els aspectes de la vida social està canviant la mentalitat de molts sirians. La gent s'està tornant més conservadora i, fins i tot, s'han dictat fàtues perquè les dones compleixin amb un estricte codi de vestimenta.

Administrar la justícia

A Alep hi ha dos tipus de tribunals. El Consell de Tribunals Unificat es va formar el 2012 per crear una sola institució jurídica més o menys regulada que acabés amb les pràctiques extrajudicials. El tribunal s'encarrega de jutjar els crims de guerra i els casos civils i penals. "Tots els jutges hem estudiat lleis i ens basem en el codi de lleis de l'Aràbia Saudita", assegura Abu Muhlis, portaveu del Consell de Tribunals Unificat.

No obstant això, també hi ha el comitè de la xaria, sota control dels islamistes, en què els judicis es fan sense la presència d'un magistrat, i s'aplica l'Alcorà en lloc del codi de lleis. "Ningú hi pot fer res. Estem en guerra i tot està permès. Els islamistes actuen pel seu compte ", justifica el jutge Muhlis. "Depèn de qui t'arresti, tindràs més o menys sort", afegeix el magistrat.