Erdogan encén internet amb el tancament de Twitter a Turquia

IstanbulReconfigurar la connexió a internet, introduint uns codis DNS al sistema, i llestos. Aquest gest, promocionat ahir per mitjans de comunicació, partits polítics i activistes, va ser clau per engegar a rodar els plans del primer ministre turc, Recep Tayyid Erdogan, de tancar Twitter amb pany i forrellat. A vuit dies de les eleccions municipals, Erdogan va portar a l’extrem, de manera infructuosa, el seu pla per aïllar l’opinió pública dels escàndols de corrupció que l’esquitxen.

Com molts altres usuaris d’internet turcs -n’hi ha dotze milions-, la Dèria explicava ahir que una prohibició així no aniria enlloc. I així va ser. En la primera hora posterior al tancament, executat per l’Autoritat en Tecnologies de la Comunicació (BTK) dijous, més de 137.000 usuaris van utilitzar el hashtag #TwitterisblockedinTurkey.

D’ençà que fa un mes es va aprovar l’última llei d’internet, la BTK -que depèn del ministeri de Transport i Comunicació- pot tancar qualsevol web sense resolució judicial. Malgrat això, l’ens havia justificat el bloqueig de Twitter pel dret a defensar la privacitat i adduint diverses sentències judicials i una decisió de la fiscalia, que ahir ho va negar.

El president del col·lectiu Informàtics Alternatius, Ali Riza Keles, assenyalava a l’ARA que un tancament massiu així pretén fer xantatge forçant l’autocensura de les empreses d’internet: “O acceptes les nostres normes, o passarà això”. “Per restringir un dret cal respectar els principis de proporcionalitat i moderació. Per defensar el dret d’unes persones, no es pot fer que altres milers de persones perdin els seus”, deia l’advocat i portaveu del Partit Pirata turc, Serhat Koç.

Ahir un lletrat vinculat a Twitter es va reunir en privat amb la BTK a Ankara. Els usuaris temen que, en una hipotètica negociació, la xarxa social nord-americana cedeixi informació privada a canvi de mantenir-se activa. 29 usuaris de Twitter afronten a Turquia judicis per la seva activitat digital durant les protestes antigovernamentals de l’estiu passat quan Erdogan, també usuari d’aquesta xarxa, va titllar Twitter de “perill social”.

“Si cal, tancaré tot això del Twitter”, havia sentenciat dijous, durant un míting electoral a Bursa, el líder turc. “I em serà igual el que digui la comunitat internacional”. El departament d’Estat del EUA es va mostrar ahir “preocupat” pel tancament. També des de Brussel·les, Stefan Füle, comissari de l’Ampliació, va insistir que “la llibertat de difondre informació és un valor fonamental de la UE”.

“No podem parlar ni tan sols de censura. Perquè una censura té, almenys, una base”, raonava Ali Riza Keles. “El que ha fet és conseqüència d’un capritx polític -explica- perquè el govern està tens i preocupat per la difusió dels escàndols de corrupció”. I conclou: “Erdogan vol augmentar la tensió. I ho aconseguirà”.

La polèmica de les gravacions

Des de fa un mes, gravacions de suposades converses telefòniques penjades a internet han fet saltar l’espurna de la indignació popular. A les gravacions, Erdogan apareix -presumptament- ordenant al seu fill Bilal que es desfaci d’una gran quantitat de diner negre guardat a casa per por d’un escorcoll policial. En altres àudios, el màxim mandatari turc rebutja un suborn per “insuficient” o exigeix acomiadar certs periodistes.

Erdogan ha reconegut l’autenticitat d’algunes de les gravacions, però insisteix que tot és un complot contra ell de Fethullah Gülen, un teòleg i antic aliat de l’aparell de l’estat. Gülen no té partit polític, però sí capacitat d’influència. Com de poderosa és aquesta influència es veurà a les urnes. Erdogan s’ho juga tot a una carta a Istanbul, on Mustafa Sarigül, de l’opositor Partit Popular Republicà (CHP), segueix molt de prop el seu candidat, Kadir Topbas.