THE NEW YORK TIMES / ATENESEls líders polítics grecs van anunciar ahir que no havien pogut arribar a un acord per formar govern. I això empeny un país sense rumb a convocar unes noves eleccions que es faran el 17 de juny enmig de la inestabilitat política i la volatilitat dels mercats financers, que podria portar Grècia a abandonar l'euro. Les borses van rebre la notícia amb fortes caigudes i l'euro va perdre distància respecte al dòlar.
Està previst que el president grec, Kàrolos Papúlias, anunciï avui un govern provisional que prendrà el poder fins a la nova convocatòria electoral, que es farà poc més d'un mes després de l'anterior, que va ser el 6 de maig. Papúlias ha d'actuar amb celeritat per apaivagar els rumors d'una sortida immediata de Grècia de l'eurozona per la por que el país no compleixi els compromisos amb els creditors estrangers.
El líder dels socialistes del Pasok, Evànguelos Venizelos, va començar ahir la seva pròpia campanya electoral. En unes declaracions difoses per televisió, va demanar als grecs que fessin una elecció "que passés a la història" quan tornessin a les urnes. Venizelos, que va negociar amb Brussel·les i el Fons Monetari Internacional (FMI) les condicions del rescat, va afegir que les negociacions per a un govern d'unitat havien fracassat "per culpa de certs individus que posen els interessos del seu partit per sobre dels del país".
Venizelos feia referència explícita a Syriza, la coalició de l'esquerra alternativa que va quedar en segon lloc el 6 de maig i que s'ha negat a governar amb els partits que van negociar les condicions del rescat. Segons les últimes enquestes, Syriza guanyarà les pròximes eleccions i assumirà el repte de renegociar les mesures d'austeritat sense sortir de l'euro.
El paper clau de Syriza
La impossibilitat de formar un executiu a Atenes ha posat de manifest que la crisi del deute ha precipitat un col·lapse de l'ordre polític que va portar justament el país a la bancarrota. Els grecs han decidit castigar els partits que han acceptat les mesures d'austeritat i Syriza s'ha erigit com l'alternativa.
"Aquest és el problema del país", deia ahir Lukàs Tsoukalis, president de la Fundació Hel·lènica per a una Política Europea i Estrangera, un grup de recerca a Atenes. "Per un costat, tenim una classe política que ha fracassat, però, per l'altre, hi ha demagogs oportunistes que treuen foc pels queixals". "No fa bona pinta", afegia l'analista.
En les eleccions del 6 de maig, Alba Daurada, el partit neonazi, va rebre el 7 per cent dels vots i 21 escons al Parlament. Però el que preocupa més els prestadors estrangers és Syriza. Els més crítics pronostiquen que si la formació d'esquerres arriba al poder pot ser que decideixin abandonar els acords sobre el rescat, cosa que portaria la troica a deixar de finançar Grècia i obligaria el país a abandonar l'euro. Alexis Tsipras, líder de Syriza, ja ha avançat que si Grècia es veu forçada a sortir de l'eurozona serà perquè les condicions eren impossibles.
Tsipras va defensar ahir la seva decisió de no sumar-se a la coalició del Pasok i Nova Democràcia. "Tot el que han fet durant aquest últims vuit dies ha estat presentar un dilema: memoràndum o eleccions, amb la intenció de fer-nos xantatge perquè ens suméssim a les forces a favor del rescat i treure'n més rèdit electoral", va dir després d'assegurar que no trairan els seus electors.
Però que Syriza guanyi les eleccions del juny no vol dir que Grècia estigui a les portes de sortir de l'euro. "La qüestió és: seran irracionals o bé jugaran al joc de deixar passar més temps per renegociar el rescat?", es preguntava ahir Daniel Gros, director del Centre d'Estudis Europeus a Brussel·les. "Aquesta gent saben que si es rebel·len i marxen, segurament no sobreviuran".
