FRANÇA
Internacional 03/07/2014

Sarkozy es defensa atacant la magistratura

L’expresident francès nega els càrrecs que li imputen i diu que el volen humiliar

Carme Riera Sanfeliu
3 min

ParísLa justícia francesa està dinamitant a una velocitat inesperada el camí de retorn de l’expresident Nicolas Sarkozy a l’Elisi. Imputat ahir per corrupció, tràfic d’influències i violació del secret d’instrucció, l’exmandatari entra amb una imatge molt tocada en una espiral judicial que podria allargar-se més d’un any i que li complica el calendari de cara a les presidencials del 2017.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La seva resposta va arribar en una entrevista a la ràdio i la televisió, en què va dir que mai ha comès “cap acte contrari als principis republicans o a l’estat de dret”. “Ha arribat el moment d’explicar-me”, va dir un home que s’havia passat quinze hores declarant en detenció preventiva -un mesura mai vista per a un president francès-, fins a les dues de la matinada. “¿És normal que em detinguin durant quinze hores? ¿Que m’acompanyin cinc policies?”, preguntava Sarkozy, que denunciava una “politització d’una part de la justícia” i acusava les dues magistrades instructores de tenir un biaix ideològic.

Les jutges van considerar després de l’interrogatori que hi ha indicis que va participar en una xarxa de confidents teixida amb el Tribunal Suprem per mantenir-lo al dia de la mitja dotzena de casos que té oberts. Dimarts ja van ser imputats el seu advocat, Thierry Herzog, i l’alt magistrat del Suprem Gilbert Azibert, que hauria passat informació del cas L’Oréal, en què Sarkozy és sospitós d’abusar de la confiança de l’hereva de la marca de cosmètica i dona més rica de França, Liliane Bettencourt, per obtenir fons.

“Tot està fet per donar una imatge de mi que no és conforme a la realitat”, es lamentava en una entrevista en què se’l veia més sencer que feia poques hores, quan els vidres tintats del cotxe que el va treure de l’edifici de la direcció central de la policia judicial a Nanterre no van evitar que els flaixos congelessin la imatge d’un home cansat.

L’exmandatari no va descartar presentar una candidatura a les eleccions internes a la UMP, previstes per al 29 de novembre. Sarkozy manté la presumpció d’innocència, però en el seu entorn cada cop més veus accepten que hauria de fer malabarismes comunicatius per vendre’s com l’esperança d’un partit balcanitzat mentre la justícia li trepitja els talons amb l’amenaça d’acabar portant-lo als tribunals.

La presidència del partit seria la millor casella de sortida per iniciar la cursa a l’Elisi, però ahir els editorials dels principals mitjans ja deixaven de preguntar-se si Sarkozy encara té possibilitats de recuperar la presidència i obrien un altre debat. Ningú dubta que, si surt indemne d’aquest episodi, pot utilitzar la “persecució judicial” que ha patit com a motor per llançar-se a recuperar el seu regne. Però quant temps aguantaran els sarkozistes flanquejant-lo de les sospites dels tribunals?

El que s’obre ara als seus peus és un entrebanc majúscul creat per un sol dels sis escàndols que l’envolten. S’espera que aviat la justícia el convoqui per un altre afer, el cas Bygmalion, que ja ha escombrat l’expresident de la UMP, Jean-François Copé, davant les sospites d’haver ordenat factures falses en nom de la campanya de Sarkozy. I encara queda per determinar si l’exmandatari va rebre finançament il·legal del règim de Gaddafi, si va maniobrar a favor del seu amic i empresari Bernard Tapie perquè rebés una indemnització milionària de l’estat, i si va rebre comissions en la venda d’armes de França quan era ministre d’Economia.

Popularitat a la baixa

L’onada d’escàndols no ofega la sarkonostàlgia, però en un any Sarkozy ha perdut 15 punts de popularitat. L’editorial de Le Monde resumia ahir la situació: “La moral pública no es limita a un respecte elemental de la legalitat [...], sinó que implica que els responsables polítics han d’estar lliures de tota sospita, i aquest no és el cas de Sarkozy”. L’expresident ja va salvar-se dels tribunals l’any passat, quan després de ser imputat per “abús de feblesa” en el cas L’Oréal els jutges li van retirar els càrrecs per falta de proves.

Segons el diari francès, l’escàndol de les escoltes deixa algunes coses clares: que per Sarkozy “el fi justifica tots els mitjans” i que “tant l’antic president com el seu entorn s’han acabat creient intocables”. Tant mitjans com analistes tenen clar qui és el primer beneficiat del vodevil judicial de Sarkozy: el Front Nacional de Marine Le Pen, que ha convertit en mantra el seu “tots podrits” contra la corrupció que ataca banda i banda de l’arc polític.

stats