La UE planta cara al desafiament d'Ucraïna

Brussel·lesLa presidenta de Lituània i amfitriona de la reunió, Dalia Grybauskait, sortia ahir de la cimera molt decebuda. Tot i els esforços diplomàtics que la Unió Europea va desplegar fins a l'últim moment, Kíev no va firmar l'acord d'associació amb el club europeu en la cita que va reunir dijous i divendres els líders europeus i els de sis ex-Repúbliques soviètiques i caucàsiques a Vílnius. La batalla per convertir Ucraïna en un soci i aliat l'ha guanyat, de moment, Rússia. Els Vint-i-vuit, però, no perden l'esperança i deixen la porta oberta a Kíev.

Grybauskait, cap de govern d'un país que també va viure sota l'òrbita soviètica, pretenia apuntar-se una victòria política molt important per a Europa durant la presidència de torn de la Unió que exerceix aquest semestre Lituània. Però el president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx, no va cedir davant els socis europeus. El líder del país va fer efectiu l'anunci de rebutjar un acostament a Europa i ho va fer d'una manera poc elegant. Va acusar la UE "d'humiliar" el seu país oferint només 800 milions d'euros perquè impulsi les reformes necessàries per firmar l'acord amb la Unió.

Noves condicions

A Ianukóvitx no només li van semblar una almoina els diners europeus, sinó que va provar de fer un xantatge a Europa demanant molts més diners, 160.000 milions de dòlars, a canvi d'acceptar l'acord d'associació. També va posar altres condicions, com ara l'eliminació del règim de visats per als ciutadans ucraïnesos que viatgen a Europa. "Estic convençut que la millor mostra que la UE vol obrir-nos les portes seria l'exempció immediata de visats", va dir el president ucraïnès.

La Unió veu les noves peticions d'Ucraïna com una simple excusa per no firmar. Les condicions per a l'acord "són les mateixes" que s'havien plantejat a Kíev abans que el govern del país decidís fer-se enrere, va subratllar el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy. El president de França, François Hollande, també es va queixar de l'actitud del cap de govern ucraïnès. "No es pot exigir, com fa Ucraïna, una quantitat determinada. No es pot demanar que et paguin per firmar l'acord", va dir.

Segons el president d'Ucraïna, el seu govern necessita diners per pagar el cost de l'acord, que implica per al país haver d'homologar legislacions, reiniciar contactes amb el Fons Monetari Internacional (FMI) i millorar la xarxa gasística del país, entre altres reformes.

Segons fonts comunitàries citades per l'agència Reuters, l'acord va estar molt a prop. Els líders europeus haurien pràcticament convençut Ianukóvitx de firmar, però finalment va decidir no fer-ho. La negativa d'Ucraïna a fer un pas cap a la UE "la veig com una derrota" per als ciutadans del país, va assegurar Grybauskait. La decisió "implica posar límits a l'oportunitat dels ciutadans ucraïnesos d'aconseguir una vida millor", va afegir.

Tot i el contratemps que suposa per a la UE el pas enrere d'Ucraïna, els Vint-i-vuit confien que el govern del país rectifiqui. "Espero que firmi tard o d'hora", va assegurar Van Rompuy. La cancellera alemanya, Angela Merkel, també havia deixat clar dijous al vespre que Kíev tindrà "la porta oberta".

En un comentari al seu web, Víktor Ianukóvitx tampoc descartava firmar l'acord en un futur. La pròxima cimera entre la UE i les ex- Repúbliques soviètiques no se celebrarà fins al 2015. En canvi, la cimera d'ahir va servir perquè la UE firmés acords de preassociació amb Geòrgia i Moldàvia.

Ucraïna, que depèn de Rússia per al subministrament de gas, fa anys que negocia un acostament a Europa. Amb 46 milions d'habitants, per a la UE és un actor clau de la regió. Però Moscou ha fet servir totes les armes al seu abast per fer xantatge al país i evitar que triï la Unió.

Més protestes a Kíev

La negativa del president del país de firmar l'acord amb la UE va tornar a fer esclatar protestes als carrers de Kíev, tant dels ciutadans que aplaudien la decisió de Ianukóvitx de demanar més diners a Europa i no firmar l'acord, com dels ciutadans que reclamaven seguir pel camí de la integració europea. En els últims dies, milers de persones han participat en manifestacions a Kíev en contra i a favor de la UE.

Geòrgia

Amb 4,5 milions d'habitants, Geòrgia és un país petit però molt important en l'escenari geopolític pels oleoductes que porten petroli i gas del mar Caspi cap a Europa. La situació d'aquest país és molt diferent de la d'Ucraïna, que va rebutjar a última hora firmar l'acord amb la UE per les pressions de Moscou. De fet, Geòrgia i Rússia van estar en guerra fa cinc anys i les relacions diplomàtiques entre els dos països no s'han normalitzat del tot. A més, el govern de Tbilissi va decidir abandonar la Comunitat d'Estats Independents (CEI), que aplega els països de l'antiga òrbita soviètica coincidint amb aquesta guerra, que va culminar amb el desplegament de tropes russes a Ossètia del Sud i Abkhàzia, en territori georgià. Però la tensió entre Tiblissi i Moscou s'ha rebaixat una mica i Rússia ha aixecat el veto a les importacions de vi, aigua mineral i fruita georgianes. "Crec que a llarg termini és en interès de Rússia resoldre les nostres disputes polítiques", manté Irakli Garibaixvili, el nou primer ministre georgià.

Moldàvia

Aquest antic territori romanès, annexionat per l'URSS després de la Segona Guerra Mundial, té 4 milions d'habitants en una superfície com Bèlgica. Després de la caiguda del Mur de Berlín, Moldàvia va obtenir la independència el 1991, però el país va quedar sota el control altre cop del Partit Comunista entre el 2001 i el 2009. No va ser fins aleshores -gràcies a una forta contestació social- que es va obrir pas una coalició proeuropea que va iniciar l'acostament a la UE que va culminar ahir. Moscou també ha pressionat aquest país per evitar el seu viratge cap a Europa i la seva arma va ser tancar la porta a les importacions de vi moldau -una font de riquesa fonamental en aquest país- cap a Rússia i s'han hagut d'obrir nous mercats cap a l'oest. També hi ha hagut l'amenaça d'augmentar el preu del gas, però Romania ja ha començat a construir un gasoducte amb Moldàvia per assegurar-ne el subministrament. "Un petit pas per a Europa, un pas de gegant per a Moldàvia", va titular ahir un diari moldau.