La UE reobre el diàleg amb Cuba

Brussel·lesLa Unió Europea reprendrà el diàleg amb Cuba després de setze anys d'allunyament. L'illa caribenya era, fins ahir, l'únic país llatinoamericà que tenia congelades les relacions amb els Vint-i-vuit. Però els socis europeus volen fer un pas endavant per normalitzar les relacions diplomàtiques i comercials amb Cuba com a resposta als gestos d'obertura del govern de Raúl Castro. I, sobretot, després que els Estats Units també hagin anunciat un acostament a l'Havana.

Els ministres d'Exteriors de la UE van acordar formalment ahir rellançar el diàleg amb la negociació d'un acord polític i de cooperació, que s'ha gestat durant gairebé un any. La resistència d'alguns socis europeus ha endarrerit l'impuls de les negociacions. "Espero que Cuba accepti aquesta oferta i aviat puguem treballar per tenir una relació més ferma", va assegurar ahir l'alta representant de la política exterior europea, Catherine Ashton.

Pas simbòlic

El diàleg polític i econòmic no suposarà per a Europa grans beneficis comercials, però és un pas simbòlic i políticament molt rellevant que enterra l'estratègia impulsada per l'expresident espanyol José María Aznar. El govern popular va imposar el 1996 un veto europeu a les relacions diplomàtiques amb l'Havana com a resposta a l'arrest de 75 dissidents.

La UE va aprovar l'anomenada "posició comuna", que implicava una suspensió de les relacions amb Cuba i supeditava el rellançament del diàleg al fet que el règim castrista respectés els drets humans. Europa va tallar pràcticament tots els llaços diplomàtics amb l'Havana, però els anys van demostrar que el càstig europeu ideat per Aznar no funcionava. Els modestos avenços que s'han produït en els últims temps a Cuba no tenen res a veure amb la posició comuna europea.

De totes maneres, la UE reprendrà el diàleg sense anul·lar la posició comuna. És una paradoxa, sí, però és l'única via que han trobat els governs europeus per convèncer els socis excomunistes, sobretot Polònia i la República Txeca, que no es fiaven de la capacitat de Raúl Castro de complir amb els avenços en matèria de drets humans i llibertats. Els dos socis només s'avenien a acordar l'impuls del diàleg a canvi de mantenir la posició comuna.

A la pràctica voldrà dir que, si Cuba no respon satisfactòriament a les expectatives europees, es tornarà a imposar la suspensió del diàleg. A la llarga, si les converses tenen èxit, s'eliminarà la posició comuna. Mantenir-la vigent és, a ulls de Polònia i la República Txeca, la garantia que Cuba complirà i la manera de deixar clar al govern cubà que Europa no afluixarà a l'hora de demanar el respecte dels drets humans. "Aquesta decisió no és un canvi polític respecte al passat", va subratllar Ashton. "Igual que volem donar suport a la reforma i a la modernització de Cuba, hem plantejat de manera coherent les nostres preocupacions en matèria de drets humans", va insistir l'alta representant.

Segons fonts diplomàtiques, l'acord està beneït pels Estats Units i per a Cuba suposarà més inversions europees a l'illa . Però, sobretot, per a l'Havana suposarà "deixar de ser assenyalada com una excepció mundial". Les mateixes fonts asseguren que la UE "vol aprofitar aquesta oportunitat". De fet, Europa és el primer inversor estranger a Cuba i un terç del turisme que rep l'illa és de ciutadans europeus.

Grups d'exiliats cubans van criticar ahir l'obertura d'Europa cap a l'Havana i van assegurar que "enforteix la dictadura dels Castro" i "ignora la repressió". Segons un portaveu dels exiliats, la UE no té en compte que Castro "segueix sense respectar els drets humans".