La UE s’indigna però no sanciona Rússia

Brussel·lesLa tragèdia de l’avió de Malaysia Airlines, abatut dijous passat per un projectil llançat presumptament pels rebels pro-russos, quedarà sense càstig polític. Almenys per ara. Els governs europeus no van aprovar ahir cap nova sanció contra Rússia, tot i considerar -i condemnar- sense embuts que el govern de Vladímir Putin va proporcionar el míssil als militars separatistes. La reunió de ministres d’Exteriors de la Unió Europea va acabar ahir amb la petició a la Comissió Europea de presentar demà propostes concretes per imposar sancions contundents en l’àmbit militar, energètic i financer. És una amenaça seriosa per a Putin, però els socis no es van comprometre a aprovar les mesures que proposi Brussel·les per actuar amb mà dura contra Moscou.

Malgrat la gravetat dels fets -van morir gairebé 300 persones- i que és el primer cop que Europa amenaça Rússia amb mesures ambicioses, els Vint-i-vuit segueixen apostant per la prudència, el mateix camí que han seguit fins ara en el conflicte entre Rússia i Ucraïna. Un dels motius és que no tots els països veuen amb bons ulls la necessitat de passar a una fase de sancions més contundents que puguin acabar perjudicant també Europa, com les sancions energètiques. La dependència que tenen alguns països comunitaris del gas rus és molt elevada i sancionar empreses com la gasística Gazprom provocaria problemes en el subministrament a la UE.

Recuperar les restes mortals

L’altre motiu és que el govern d’Holanda, el país més afectat per la tragèdia, no vol pressionar Rússia. No s’oposa a les sancions i, de fet, ahir el seu titular d’Exteriors va dir que el país està obert a estudiar qualsevol tipus de mesura, però la seva prioritat a curt termini, segons va reconèixer Frans Timmermans, és la plena col·laboració dels rebels i del govern rus per continuar amb la recerca dels cossos de les víctimes i en la investigació per determinar amb exactitud què va passar amb el vol MH17.

Avui mateix arribarà el primer avió a Holanda, a l’aeroport d’Eindhoven, carregat amb restes mortals de les víctimes de la tragèdia, però l’executiu de Mark Rutte assegura que a la zona on es va estavellar l’avió, a l’est d’Ucraïna, encara hi ha restes mortals de ciutadans del país. Segons fonts diplomàtiques, Timmermans va explicar a la resta de titulars d’Exteriors durant la reunió d’ahir que per al seu govern és molt important “el respecte i la dignitat” de les víctimes, i complir amb aquests dos conceptes passa per recuperar totes les restes mortals, una tasca considerada molt complicada pels experts.

Els ambaixadors dels Vint-i-vuit analitzaran demà les propostes que faci la Comissió Europea per endurir les sancions a Rússia. Les mesures que es posaran sobre la taula van des de l’embargament d’armament militar fins a vetos al sector financer i als sectors del gas i del petroli. Es podria embargar, per exemple, la venda de tecnologia energètica. També es debatrà l’ampliació de la llista de persones i empreses sancionades. En qualsevol cas, el debat d’ahir va servir per veure com no hi ha consens entre els socis. Mentre el Regne Unit, Suècia i els països bàltics van reclamar sancions contundents per enviar un missatge clar a Putin, altres socis -com Espanya i França- no ho veuen tan clar.

França no vol l’embargament militar perquè està pendent de lliurar dos vaixells militars al govern rus, un negoci multimilionari al qual París no està disposat a renunciar. Segons fonts comunitàries, una solució de consens seria aprovar la prohibició de vendre material militar a Rússia però ajornant la seva entrada en vigor de tal manera que França pugui lliurar almenys un dels dos vaixells. Espanya també prefereix esperar a veure l’actitud de Putin en els dies vinents abans de fer un pas més en les sancions. Tot i això, el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, va reconèixer que hi haurà “un abans i un després” en matèria de relacions amb Rússia.

Mesurar les conseqüències

La reunió de demà per discutir les possibles sancions es produirà a nivell tècnic i caldria una nova cimera, amb els líders europeus, per prendre la decisió política. Es podria celebrar la setmana que ve. Abans de moure fitxa, la UE vol mesurar les conseqüències de les sancions. Els països estan indignats amb l’abatiment de l’avió i no volen deixar sense càstig els fets, però temen tancar definitivament la porta al diàleg amb Putin. El punt d’equilibri serà difícil de trobar, sobretot quan hi ha 28 opinions diferents sobre on és aquest punt.

Tot i la inacció després de l’abatiment de l’avió, els ministres d’Exteriors van fer pública una declaració en què condemnen el llançament del projectil i es declaren “impactats i profundament tristos” per la tragèdia. La reunió va començar amb un emotiu minut de silenci en memòria de les víctimes.

Europa, de la tebior a la duresa

Holanda

La posició holandesa ha passat de la tebior a la duresa contra Moscou. El primer ministre, Mark Rutte, va alertar ahir que les seves relacions amb Rússia han canviat radicalment i que totes les opcions de sanció estan sobre la taula: econòmiques, financeres i polítiques.

Alemanya

Les empreses alemanyes alerten que les sancions imposades a Rússia fins ara ja estan tenint efectes sobre l’economia del país. Segons dades recollides per Der Spiegel, hi ha amenaçats 25.000 llocs de treball a Alemanya i el creixement es podria reduir un 0,5% del PIB.

Regne Unit

El Regne Unit manté la posició més ferma contra Rússia. Mentre David Cameron censura que París continuï subministrant equipament militar a Moscou, ahir es reobria el cas de l’assassinat a Londres de l’espia rus Aleksandr Litvinenko, que esquitxa el mateix Putin.

França

França és a l’ull de l’huracà pel contracte firmat amb Rússia per la venda de dos portahelicòpters, un dels quals està a punt de ser entregat. El president Hollande assegura que la comanda es lliurarà com està previst i que només un acord a nivell de la UE la podria frenar.