La Xina tanca la porta a unes eleccions lliures a Hong Kong

Hong KongEl govern de la Xina va fixar ahir els límits a la reforma electoral proposada per Hong Kong, i va creuar així la línia vermella. Els grups en defensa de la democràcia ja havien advertit que això significaria obrir una intensa confrontació. En contra de les crides per a unes eleccions lliures i democràtiques, durant mesos de manifestacions als carrers de Hong Kong, el Comitè Permanent del Congrés Popular Nacional va dictaminar que el cap màxim de Hong Kong el triaran per sufragi universal el 2017, com s’havia promès, però els candidats seran escollits per un comitè de nominacions, tal com es fa ara.

El subsecretari general del comitè, Li Fei, va assegurar que aquest grup és “àmpliament representatiu” de l’electorat de Hong Kong, una afirmació que els demòcrates de Hong Kong van rebutjar rotundament. Segons Li, les directrius de nominació -incloent-hi el requisit que els candidats “estimin el país i estimin Hong Kong”- pretenen “protegir l’estabilitat general de Hong Kong, ara i en el futur”.

La mesura tanca una de les poques vies que quedaven per a una liberalització política gradual a la Xina, després d’una campanya sostinguda del president Xi Jinping en contra de la dissidència al continent. Amb la decisió d’ahir, Pequín opta per l’enfrontament també amb un moviment de protesta més fort que cap dels que hi ha al continent. Les forces de l’oposició a Hong Kong tenen unes llibertats civils que es neguen als altres opositors a la resta de la Xina i, gràcies a això, han encetat un moviment de confrontació que no s’havia vist mai a la ciutat.

Desobediència civil

Milers de persones es van manifestar ahir a la nit contra la decisió xinesa, mentre el grup pro democràcia Occupy Central anunciava una campanya de desobediència civil i el bloqueig del districte financer de la ciutat, tot i que no va aclarir quan. El moviment té clar que, amb l’elecció a través del comitè, el govern central és el que decidirà qui és el cap executiu de Hong Kong.

“Ja no estem disposats a ser subjectes dòcils”, va cridar Benny Tai, cofundador d’Occupy Central i professor de dret a la Universitat de Hong Kong, davant de la multitud. “La nostra esperança és que avui Hong Kong ha entrat en una nova era, una era de la desobediència civil, l’era de la resistència”, va afegir. Altres grups es van sumar a la protesta, com la Federació d’Estudiants de Hong Kong, que va fer una crida als universitaris a boicotejar les classes.

Més enllà de les conseqüències sobre l’excolònia britànica de 7,2 milions de persones, l’estrebada de Pequín a la política de Hong Kong reflecteix el temor dels líders xinesos que certes concessions polítiques provoquin demandes de llibertat al continent, un quart de segle després que aquestes esperances s’extingissin a la plaça Tiananmen el 1989.

“Tenen por que cedir davant Hong Kong mostri debilitat”, diu Minxin Pei, professor de polítiques a la Universitat Claremont McKenna de Califòrnia. “Creuen que això animaria Hong Kong a exigir més i donaria als opositors al règim una gran confiança per desafiar el partit”, afegeix.

Des que va assumir el lideratge del Partit Comunista, fa dos anys, el president Xi ha orquestrat campanyes intenses contra la dissidència política. Però Hong Kong planteja reptes especials. Defensors i detractors de la llibertat política han vist Hong Kong com la potencial incubadora d’un canvi a la Xina des que la Gran Bretanya va retornar aquest territori a la sobirania xinesa el 1997. Des de llavors, Hong Kong ha tingut una considerable autonomia i llibertats a l’estil occidental, per l’acord conegut com “un país, dos sistemes”.

“Les dues ciutats més importants de la Xina són Pequín i Hong Kong”, diu per telèfon Hu Jia, un destacat dissident a Pequín, sota arrest domiciliari. “Al territori controlat pel Partit Comunista -apunta-, només Hong Kong té una mica d’espai per a la llibertat d’expressió. El resultat d’aquesta lluita determinarà les futures batalles per a la democràcia a tota la Xina”.