“L’EDAT NO ET FA més savi ni més estúpid. Tinc el mateix esperit que als 18 anys”. M’ho respon Ágnes Heller, filòsofa, de 85 anys, que va ser convidada a les Converses a la Pedrera per parlar amb Marina Garcés. Aquesta gran pensadora europea és una dona menuda, que ara viu a Budapest, amb els seus gossos, fills, néts i bésnet. Admet que la filosofia ha sigut el gran amor de la seva vida. Defensa viure la filosofia amb passió, intervenir en els conflictes, voler canviar el món. El seu pare va morir a Auschwitz i ella es va salvar pels pèls de morir executada als 14 anys. “Hauria d’haver mort allà, fa 70 anys. He viscut 70 anys de més. Mai faig plans més enllà de dos anys. He agafat la maleta cinc vegades, i he deixat la meva vida endarrere cinc vegades, sense mirar enrere”. Ara té 85 anys, ja no dóna classes, i diu que comença una nova etapa, vol conèixer Europa, estudiar-la, viatjar i entendre si el continent és capaç de viure en pau. És un privilegi molt gran haver conversat una hora llarga amb ella, i podreu llegir la conversa sencera de 4 pàgines a l’Ara Diumenge. La seva defensa de la disciplina de la seva vida enamora. “En filosofia es tracta de repensar-ho tot, i no donar res per suposat. I en repensar les coses assumeixes una responsabilitat”. Havia sigut marxista, ara no ho és, i ha decidit que no abraçarà cap més isme. Ho té clar: “Els ismes són una presó, i els antiismes també. Si ets dins d’un isme, has de fer i pensar el que fa un ista”. Escoltant Heller entens per què els lectors agraïu que abordem continguts de pensament. Ens cal, en efecte, repensar-ho tot, no donar res per suposat. I aquest exercici requereix la passió i el rigor i la voluntat de transformar.
