El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va desestimar ahir els recursos de les cinc escoles catalanes que han estat obligades a fer un 25% de les classes en castellà perquè així ho han demanat un grup de pares. Ràpidament, la consellera d’Educació, Irene Rigau, va anunciar la presentació d’un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem per intentar aturar el que sens dubte és una autèntica aberració jurídica i, sobretot, pedagògica. Tot i així, els precedents obliguen a ser pessimista: aquesta ofensiva contra la immersió lingüística té el seu origen en la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, que obligava a fer del castellà llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya.
Ara bé, el mateix TC reconeix a la sentència que és l’administració a qui li correspon decidir quin percentatge de castellà cal establir, i aquest és el principi que els jutges s’han saltat per imposar un arbitrari 25% de classes en castellà només que els pares d’un alumne ho demanin i encara que la resta de la classe hi estigui en contra.
Aquesta sentència és una autèntica bomba de rellotgeria contra l’escola catalana i el sistema d’immersió lingüística, que ha estat clau per mantenir fins avui la cohesió social i per garantir el coneixement de les dues llengües oficials per part de tots els alumnes. Els jutges han obert una via perillosa que, a més a més, representa una clara discriminació per als milers de nens valencians que cada any no poden ser escolaritzats en català. És que els drets lingüístics dels castellanoparlants són superiors als dels catalanoparlants?
Com pot una decisió judicial alterar un sistema que ha estat aplicat amb èxit durant més de 30 anys i avalat per anteriors sentències del TC? El govern de Catalunya ha de fer prevaler el seny i l’opinió, expressada a les urnes, dels catalans en defensa del seu model escolar. Això no exclou que, en casos molt concrets, s’hagi de reforçar l’ensenyament del castellà. Però ha de ser sempre per raons pedagògiques comprovables, i no perquè la voluntat d’una minoria s’imposi sobre la majoria per la via judicial, que ja s’ha convertit en la principal amenaça contra el català.
