Gràcies als smartphones i les tauletes exclusivament tàctils, ens sembla natural fer veure que pessiguem un vidre per ampliar o reduir les fotografies. Aquesta mena de gestos per interactuar amb els dispositius tecnològics ja són tan populars que alguns ja han estat adoptats en els ordinadors i alguns electrodomèstics, fins al punt que els trobem a faltar quan no funcionen.
La fase següent en la interacció de les persones amb màquines sembla que és evitar el contacte gràcies a la captura de moviment. Els usuaris de consoles de videojocs van ser els primers a experimentar-ho: l'accessori Kinect per la Microsoft Xbox i els comandaments sense fils de la Nintendo Wii van introduir noves modalitats gestuals d'entreteniment digital. I, de fet, han fet viables aplicacions no previstes inicialment: l'empresa basca VirtualRehab fa servir el Kinect en exercicis de rehabilitació física de persones grans i pacients afectats per malalties neurodegeneratives: l'aplicació no només dóna indicacions de moviment a l'usuari, sinó que també detecta fins a quin punt les segueix.
Ja són diverses les empreses que proposen la incorporació dels gestos sense contacte al maneig dels aparells d'ús quotidià. Aquest mes ha sortit a la venda el Leap Motion, un adaptador de 90 euros que es connecta al port USB de l'ordinador i, situat en l'espai entre el teclat i el monitor, permet que el cursor de la pantalla segueixi el desplaçament dels dits i les mans de l'usuari. Va acompanyat d'un catàleg d'aplicacions compatibles, entre les que hi ha des de programes de dibuix fins a jocs com Cut The Rope.
En canvi, per fer servir Flutter no cal comprar cap accessori, perquè l'aplicació per a Mac i Windows (4,49 euros) utilitza la càmera de vídeo que inclouen la majoria dels ordinadors actuals per detectar els gestos que l'usuari fa amb la mà. De moment permet controlar programes de reproducció multimèdia com iTunes, Spotify i VLC -a més de YouTube, Pandora i altres, mitjançant una extensió per al navegador Chrome- per avançar o retrocedir cançons o posar en pausa l'audició o el visionat. Flutter ha estat comprada aquesta setmana per Google, un fet que posa en relleu l'interès del gegant d'internet per les interfícies alternatives. Podem imaginar que acabarà incorporada d'alguna manera en els telèfons Android o en les ulleres Glass.
Un altre aparell que ja ve equipat de sèrie per reconèixer gestos de l'usuari és el Galaxy S4, l'smartphone Android emblemàtic de Samsung. Els seus sensors detecten la mirada i els moviments del cap i desplacen amunt o avall les pàgines web a mida que les anem llegint, i també aturen el visionat dels vídeos de YouTube si desviem els ulls de la pantalla. La precisió és millorable: he comprovat que funciona molt millor si no portes posades les ulleres. Però el sistema és prometedor. Amb gestos de la mà també es poden passar les pàgines dels llibres electrònics com si fossin fulls de paper, però sense tocar-los. Malauradament, aquesta possibilitat només funciona amb algunes aplicacions pròpies del fabricant del telèfon, que no sempre es troben entre les millors de cada categoria.
En realitat, la majoria dels smartphones moderns incorporen alguna funció de resposta gestual: el sensor de proximitat estalvia bateria quan ens acostem l'aparell a la cara per parlar, hi ha molts models que permeten silenciar o rebutjar les trucades només posant el telèfon de cap per avall, i aplicacions per canviar de cançó sacsejant l'aparell. Aquests dies, per cert, han circulat queixes sobre la falta de precisió dels detectors de moviment que incorporen els nous models de l'iPhone d'Apple.
Un dels sistemes més intrigants és el que sembla que prepara Amazon. Segons el Wall Street Journal, l'empresa de comerç electrònic està desenvolupant una gamma pròpia de smartphones, i el model de gamma alta incorpora quatre càmeres frontals que detecten els moviments facials i oculars de l'usuari per simular un efecte tridimensional en la pantalla a partir d'imatges planes. Caldrà veure com s' ho fan per centrar-se en l'usuari principal i ignorar els moviments d'altres persones que l'acompanyin.
Les noves maneres de relacionar-nos amb els aparells que ens envolten estan a l'ordre del dia. Potser podrem controlar els ordinadors amb el pensament. D'això es va parlar ahir en una jornada sobre neurociència organitzada per la UOC a Barcelona, on hi ha empreses com Neuroelectrics i Starlab que ja treballen en aquest camp. A aquest pas, aviat no ens caldrà ni tan sols gesticular.
