La premsa deixa enrere el 'gratis total' a la xarxa
En poc temps diverses capçaleres d'arreu del món s'han decantat cap al pagament
BarcelonaEn les albors d'internet, la majoria de diaris van optar per oferir els seus continguts a la xarxa de manera gratuïta. Internet era un nou mitjà de creixement vertiginós i ningú volia quedar-se enrere i perdre opcions de posicionament. Aquesta febre de l'or digital va tenir un efecte secundari que moltes capçaleres només van entendre quan el mal estava fet: si venien la informació del paper però la regalaven a internet, es desprenia que el que es feia pagar era el paper, no el contingut. L'intent de redreçar aquesta situació i trobar un model sostenible ha tingut uns quants protagonistes en els últims anys. Aquestes són les capçaleres que han proposat un camí que reconcilia el caràcter obert de la xarxa amb la necessitat de generar ingressos amb els quals pagar continguts.
Gener del 1997
El 'Wall Street Journal' aposta per tancar els continguts
L'accés a internet l'any 1997 encara no estava generalitzat i les webs eren molt rudimentàries. Però Rupert Murdoch va fer una aposta personal que mantindria al llarg dels anys i en altres mitjans seus: instal·lar un mur de pagament. Tenir accés als continguts del WSJ només va ser gratuït el primer any. Després calia pagar 50 dòlars per una subscripció anual (molt menys del que costava el diari en paper). El rotatiu es beneficiava de dos factors: la seva informació podia generar ingressos als professionals de l'economia, d'una banda, i una part substancial de les subscripcions no les pagaven particulars sinó empreses, de l'altra.
Gener del 2001
El 'Financial Times' també tanca la seva web
Seguint el model del seu competidor, el FT també va adoptar un model tancat, que es va relaxar l'octubre del 2007 oferint alguns articles al mes de manera gratuïta.
Juny del 2010
El londinenc 'Times' demana 3 dòlars setmanals
Murdoch va estendre el seu model a un diari generalista. Els inicis no van ser fàcils: segons publicava The Guardian (competidor i defensor del model gratuït), l'audiència del mitjà va caure un 90%, la qual cosa amenaçava la facturació publicitària online .
Març del 2011
El 'New York Times' fa la gran aposta pel model 'taxímetre'
La dama grisa havia fet diverses temptatives erràtiques en els anys anteriors. New York Times Select , per exemple, consistia a cobrar 50 dòlars anuals per l'accés a l'hemeroteca sencera i als seus opinadors més populars. L'experiment només va durar dos anys, entre altres coses per la pressió dels articulistes, que es queixaven de ser irrellevants a internet. Amb tot, el sistema generava deu milions de dòlars anuals. El març del 2011 va instal·lar el sistema de taxímetre : als lectors que llegien més de 20 articles al mes se'ls demanava que s'hi subscrivissin.
Març del 2012
'Los Angeles Times' deixa enrere el model tot gratuït
El diari de prestigi més important de la Costa Oest també va adoptar model de pagament. Demanava 4 dòlars per setmana i oferia 15 articles mensuals de franc.
Juliol del 2012
El 'Financial Times' té ja més subscriptors digitals que de paper
El diari salmó anunciava que, per primera vegada en la seva història, tenien més compradors online que de l'edició en paper: més de 300.000 internautes contra 297.225 lectors del format tradicional.
Gener del 2013
'Le Soir' llança una edició 'online' vespertina de pagament
El diari belga Le Soir -125 anys d'història al darrere- edita cada tarda, a les cinc, una edició vespertina només online accessible únicament per pagament. En canvi, manté la web de franc, tot i que el director, Didier Hamann, ha avisat que cal acostumar els lectors "a finançar els continguts de qualitat".
Març del 2013
El veterà 'The Daily Telegraph' se suma al model 'taxímetre'
El Daily Telegraph va ser el primer diari britànic a tenir edició online . Era l'any 1994, el paleolític d'internet. Dimarts va anunciar que s'afegia al sistema mixt: ofereix als lectors fins a 20 articles al mes de franc, abans de demanar una subscripció d'entre 2 i 10 lliures al mes.
Estiu del 2013
El 'Washington Post' anuncia que es passa al model de pagament
"Els consumidors de notícies entenen l'elevat cost d'elaborar continguts de qualitat", explicava l'editora del Post , Katharine Weymouth, per justificar que el diari adopti el model de taxímetre -amb 20 articles mensuals de marge- a partir de l'estiu. El rotatiu no ha revelat encara les tarifes que aplicarà. Els col·legis i l'exèrcit hi seguiran tenint accés gratuït.
Segon semestre del 2013
El tabloide 'The Sun' també se suma al model de pagament
"És incongruent que tinguem 2,4 milions de persones que paguen 40 penics per llegir The Sun i que molta altra gent l'estigui tenint de franc". Així justificava Mike Darcey, una de les mans dretes de Murdoch al Regne Unit, la decisió d'aplicar el model tancat en el diari més venut al país. El cas desperta interès perquè es tracta de premsa popular, adreçada a un segment de població diferent que el dels diaris convencionals.
