El telèfon mòbil de l'àvia

L'any 1950, als països desenvolupats hi havia 14 persones ocupades per cada jubilat, però s'estima que el 2050 la proporció s'haurà multiplicat per set: un jubilat per cada dos treballadors en actiu. L'envelliment de les societats occidentals sembla irreversible, genera noves necessitats assistencials i dóna lloc a nous dispositius. Sense anar més lluny, els telèfons mòbils adreçats a les persones grans.

Ja fa uns anys que existeixen mòbils per als avis. Fins fa poc eren models bàsics, limitats a fer i rebre trucades i missatges de text, però amb botons físics més grossos, un timbre més potent i una pantalla més clara per compensar les dificultats de manipulació, audició i visió, que es van fent més acusades amb l'edat. A Europa hi ha almenys dues marques, la sueca Doro i l'austriaca Emporia, que s'han especialitzat en aquest segment. En els seus aparells es poden programar com a favorits els números dels familiars o dels serveis d'emergències per tal que l'usuari pugui avisar fàcilment a qui necessiti, només prement un botó més gros que els altres.

En el recent Mobile World Congress (MWC), però, ja s'han vist models més sofisticats. N'hi ha que tenen funcions de teleassistència, capaços de fer automàticament una trucada d'emergència en rebre els senyals de ràdio de dispositius externs vinculats, com detectors de foc o de fum. També avisen el centre d'assistència de la Creu Roja quan el seu usuari prem un botó d'alarma o detecten un impacte, com una possible caiguda. L'emporiaCAREplus inclou un rellotge de polsera amb botons de pànic per activar a distància la mateixa funció si no es porta el telèfon a sobre.

Els ciutadans de més de 60 anys fins i tot han cridat l'atenció dels fabricants de 'smartphones' genèrics. La japonesa Fujitsu els anomena "consumidors madurs" –ja se sap, els orientals sempre tan respectuosos amb la terminologia– i comercialitza al seu país d'origen, mitjançant l'operadora NTT DoCoMo, el model Raku-Raku, amb sistema operatiu Android, en què els botons virtuals de la pantalla tàctil són més grans de l'habitual i s'han de prémer durant més estona per confirmar les accions, de manera que s'eviten manipulacions accidentals. Un d'aquests botons fa una funció tan lògica que sembla mentida que no el portin tots els altres mòbils: mostra en pantalla el número de telèfon propi.

L'aparell, que arribarà a Europa per França sota el nom de Stylistic S01 amb la companyia Orange, també és submergible –aguanta fins a mitja hora a un metre de profunditat–, té un botó físic d'alerta immediata i inclou aplicacions que registren l'activitat física del seu propietari per tal que el personal sanitari disposi d'informació fiable. Els seus creadors asseguren que pot detectar canvis de patró en la manera de caminar de l'usuari, gràcies a l'acceleròmetre incorporat.

"Hola, mama, sóc jo. Posa el mòbil a carregar"

Fins i tot els fabricants de 'smartphones' no dissenyats específicament per als avis ja ofereixen funcions pensades per a ells. Els telèfons Android de la nova sèrie Optimus L II, la gamma mitjana de la firma coreana LG, detecten si fa moltes hores que l'usuari no ha tocat el telèfon o si la bateria està a punt d'exhaurir-se, i avisen per SMS el familiar responsable per tal que pugui fer una trucada de supervisió.

La connexió del telèfon a internet i la incorporació de receptor de GPS també obren noves possibilitats, i per això la majoria dels fabricants ja acompanyen els aparells amb serveis complementaris.

El mateix dilema que es presenta a les famílies quan arriba l'hora de fer-se càrrec dels seus membres de més edat –"Vine a viure amb nosaltres a casa" o "Millor que estiguis en mans de professionals"– es troba també en matèria de telefonia. Els terminals de Doro poden ser controlats a distància per una persona que no és l'usuari de l'aparell, mitjançant el servei web Doro Experience Manager. A un dels models d'Emporia s'hi pot accedir des de l'aplicació eME, instal·lada en els 'smartphones' Android o iPhone dels fills o els néts, per carregar-hi fotografies o afegir recordatoris a l'agenda. Un altre es connecta a la plataforma emporia4CARE, que, a més de gestionar a distància l'agenda i els números programats a l'aparell, permet localitzar-lo sobre un plànol.

Però les operadores de telefonia, en combinació amb les entitats assistencials, també ofereixen serveis d'atenció a la gent gran basats en la monitorització i les alertes que proporcionen aquests nous terminals. Vodafone va ser la primera a vendre aquí mòbils accessibles. Telefónica té una unitat global de negoci de "sanitat digital", dirigida a l'Estat per Jaume Raventós, abans gerent d'hospitals. I l'anomenat mHealth és el primer dels centres d'interès que ha posat en marxa la Mobile World Capital de Barcelona.

Si pensem que els malalts crònics consumeixen el 80 per cent dels recursos que la nostra societat dedica a l'atenció sanitària, no costa gens veure que la teleassistència no només pot facilitar la vida de les persones grans, sinó també aportar eficiència als serveis d'atenció i reduir-ne el cost.