ENS AGRADA MOLT la nostra feina, explicar i analitzar què passa, sota la pressió de les urgències i buscant la distància ideal per valorar fets puntuals en la seva justa mesura, i en el seu context. El procés cap al 9-N va esgotant etapes, creix la tensió i també les expectatives, i un dels reptes complexos que tenim és explicar-ne el minut a minut sense perdre de vista la foto global. Descriure els moviments puntuals, assumint que alguns s’improvisen, que a vegades hi ha un llenguatge oficial i un altre en la intimitat, i que en les negociacions és natural que s’exhibeixin discrepàncies abans de trobar i exhibir sintonies. La portada d’ahir va generar moltes queixes, i m’agradaria explicar-me. Tant pel que s’havien dit al Parlament els líders del procés, com pel to utilitzat, com pel que ens arribava dels partits, era evident que s’havien tensat les posicions i que per tant la unitat podia trontollar. En paral·lel, se signava un acord significatiu per a la consulta, que no vam saber valorar, crec, en la justa mesura. I em sap greu. Per tant la portada reflectia una realitat però no l’altra. Per una banda hi havia tensió i en paral·lel s’avançava. Com ha anat passant, per cert. El risc de trencadissa hi era i de fet CiU i ERC van acostar posicions ahir per reduir aquest risc. Hem d’aproximar-nos tant com puguem a la realitat, borrosa mentre es configura, sense sobredimensionar res d’anecdòtic, però sense ignorar tampoc episodis incòmodes o de crisi. Agraeixo tots els comentaris que ens heu enviat. Em confirmen l’apreci i respecte i crèdit que ens doneu, i també la vostra exigència, imprescindible, que ens compromet en l’exercici de retransmetre la complexitat en directe.
