Els misteris del fons marí, descoberts a cop de flaix

BarcelonaLes seves imatges són la porta d’entrada a un món desconegut per a molts. A cavall entre l’esport i l’art, la fotografia submarina és una pràctica per a aquells a qui el busseig els queda curt i busquen alguna cosa més al marge d’explorar el fons marí. “Ets una mena de mirall, perquè pots ensenyar un univers que la gent no ha vist mai”, assegura el fotògraf Marc Giménez. Des de fa prop de 10 anys, Giménez es capbussa al mar equipat amb una càmera i en surt amb un grapat de fotografies, que resumeixen “les sensacions, els moviments i la intuïció” experimentats durant la immersió. Ell va endinsar-se en la fotografia submarina de manera autodidacta i actualment és un dels noms que més sonen entre els amants d’aquesta afició. En part és així perquè l’any passat va guanyar el campionat d’àmbit estatal de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques (FEDAS) i també va rebre la medalla d’or al Campionat Europeu de fotografia subaquàtica, tot i que afirma que “hi ha molts bons fotògrafs que no competeixen”.

Malgrat que al mercat es poden trobar càmeres submergibles, els bussejadors fan servir aparells convencionals que col·loquen dins d’una funda amb un frontal de vidre per a l’objectiu. Però convertir-se en fotògraf subaquàtic no implica només disposar d’un equip adequat i saber-se moure a sota de l’aigua. “L’experiència és clau per aconseguir bones imatges, però també s’han de conèixer les especificitats tècniques de la càmera per utilitzar-la bé”, subratlla Giménez. En aquest sentit, el fotògraf Marc Casanovas apunta que “al fons marí cap imatge surt bé si es dispara en mode automàtic” i destaca les facilitats aconseguides els últims anys gràcies a les innovacions tecnològiques. “Abans podies fer un nombre limitat de fotografies, perquè a sota de l’aigua és impossible canviar un rodet. Ara pots disparar tantes vegades com vulguis”, explica Casanovas, que considera que aquests avenços han suposat “un ajut immens” per a l’afició. El salt de la fotografia analògica a la digital també permet “veure les imatges al moment”, de manera que els fotògrafs poden “progressar més ràpidament”, assenyala Giménez.

La fotografia subaquàtica s’ha popularitzat els últims anys. “Quan vaig començar érem relativament pocs”, recorda Casanovas, que fa prop de 20 anys que fotografia el fons marí i ha guanyat tres vegades el Campionat de Catalunya. Tant ell com Giménez reconeixen que “avui dia en qualsevol vaixell d’immersió hi ha algú amb una càmera”, però veuen amb bons ulls l’increment d’aficionats perquè així “es valora més la feina”. Amb tot, ara per ara la fotografia submarina no genera prou beneficis econòmics per dedicar-s’hi exclusivament. “Ningú es guanya la vida només amb les imatges submarines”, reconeix Casanovas. Per viure d’aquesta afició “has de combinar la docència, la venda de fotos i material especialitzat i els concursos”, diu.

La comercialització de les càmeres digitals va significar, a principis del segle XXI, una reducció important de les despeses. Ara bé, per captar imatges amb el nivell d’un professional cal fer una inversió considerable. “L’equip de busseig no és car, comparat amb el d’altres esports com l’esquí”, precisa Casanovas. Però les aspiracions de cadascú marquen el cost de l’equip fotogràfic, que pot valdre “des de 200 euros fins a 15.000, en funció de la qualitat i la precisió que es busqui”.

Catalunya pot presumir d’un fons marí ric i d’un gruix considerable d’aficionats que el fotografien. “Som una de les comunitats autònomes amb millors esportistes i amb més competicions”, assegura el cap d’imatge de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDA), Ferran Roura, que subratlla que “no cal marxar gaire lluny per gaudir de paisatges submarins espectaculars”. Zones com les illes Medes, el cap de Creus i el Maresme disposen de fons marins molt variats que, segons Roura, “atrauen estrangers per veure espècies concretes que només es troben a Catalunya”. Tot i això, ell troba a faltar més difusió d’aquesta riquesa i considera que “cal vendre millor el fons marí català”. Marc Giménez també lamenta aquesta falta de promoció, tant del patrimoni marí com de l’afició. Les competicions són una manera de donar-se a conèixer i potenciar el paisatge submarí, però participar-hi implica dedicar-hi hores i recursos. “Cal conèixer el lloc prèviament, saber-s’hi moure i controlar les profunditats”, explica Giménez. Precisament, ell participarà al maig al Campionat Mundial de fotografia subaquàtica, que tindrà lloc a Holanda. Dos mesos abans hi viatjarà per entrenar-se i explorar les aigües holandeses. Abans, s’informarà de les espècies pròpies de la zona, els seus comportaments i les seves particularitats, un factor essencial per aconseguir un bon resultat. I és que, més enllà de l’experiència i els coneixements fotogràfics, “a sota del mar aprens molta biologia”, diu Giménez.

El fons marí català, entre joies i deixalles

El litoral català es troba entre dues aigües. D’una banda, és una de les zones del Mediterrani amb més varietat de fauna. A l’àrea protegida del cap de Creus, per exemple, hi ha prop de 2.500 espècies censades, entre un quart i un terç de tota la fauna mediterrània. Però de l’altra, la presència humana hi ha deixat empremta. “Algunes parts del litoral són un autèntic desert per culpa de la pesca d’arrossegament”, lamenta Josep Maria Gili, professor d’investigació de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) del CSIC. La pesca esportiva també té un impacte directe en el fons marí. “Si volem apostar pel turisme de qualitat, hem de cuidar el medi ambient”, afirma Gili, que demana “més regulació i vigilància”, com també “que es potenciï la pesca artesanal i respectuosa amb el territori”. L’incivisme és un altre dels factors que contribueixen a malmetre el litoral català. “Per a algunes persones és habitual sortir a navegar i llençar les escombraries al mar. Això provoca que el fons marí sigui un immens contenidor de deixalles”, assenyala. Gili també creu que falta “més conscienciació sobre el mar”, una mancança que es podria resoldre, diu, amb més continguts d’aquesta temàtica a les aules. Per això, des de l’ICM impulsen la web Elmarafons.cat, que ofereix vídeos educatius sobre el tema. A l’estiu les illes Medes acullen fins a 2.000 bussejadors al dia. Tot i això, a Gili no li preocupa l’increment d’aficionats, tot el contrari. “És un esport respectuós amb el medi ambient”, explica el professor d’investigació, que és partidari d’apostar per aquest tipus de turisme i recuperar, així, el fons marí català.