LA TECNOLOGIA ens ha seduït amb tanta rapidesa i contundència que ha envaït el centre de la nostra vida sense temps de pensar-hi i posar-hi límits. Amb la il·lusió de tenir el món a la punta dels dits, no traiem la vista del mòbil i només entenem la fragilitat de tot plegat quan s’acaba la bateria o falla la cobertura.
Haurem d’anar improvisant per posar-hi remei en tres plans. El primer té a veure amb la higiene mental. Hem d’aprendre a gestionar el risc de dependència i addicció autoensinistrant-nos en la desconnexió, el descans, la pausa, la llibertat, i també l’autoestima de saber-nos hàbils i segurs sense xarxa. Té components de seguretat (al volant, sobretot), en té de salut física (dormir sense interrupcions) i en té de capacitat mental de concentració i evasió. El segon pla és de comportament ètic. Convé que reflexionem sobre si tenim dret a espiar mòbils o missatges d’altres que tinguem a l’abast, reenviar correus que poden fer mal a algú, si podem donar males notícies o trencar relacions per WhatsApp, sense donar la cara. I el tercer pla és el de la cortesia, l’etiqueta. Fem broma de si el mòbil va a l’esquerra o a la dreta del plat, però el tema és seriós. No ens podem resignar a la invasió de sorollets, al poc respecte als altres en espais públics i a un món on sempre té preferència el que interromp via mòbil sobre el que et mira als ulls, mentre tu mires de reüll la pantalleta. Hi ha una feinada a fer, i la primera és assumir que convé pensar-hi i autoimposar-nos límits i controls.
