Publicitat
Publicitat

La moda ètica desfila a Barcelona

El Centre d’Arts Santa Mònica acull demà i diumenge la primera edició del Bcn Ethical Fashion Fest

“Si tots visquéssim com un resident mitjà dels Estats Units, es necessitarien quatre Terres per poder regenerar la demanda anual de la humanitat sobre la naturalesa”. Aquesta és una de les dades que l’experta en màrqueting Elena Salcedo recull a Moda ética para un futuro sostenible (Gustavo Gili). La professora de l’IED serà una de les participants e la primera edició del Bcn Ethical Fashion Fest, un festival de moda sostenible que se celebra els dies 22 i 23 de novembre a l’Arts Santa Mònica, que comptarà amb una passarel·la, pop-up stores, sessions de networking i xerrades. Virginia Rondeel, presidenta de l’Associació Moda Sostenible Barcelona, que organitza la cita, explica a l’ARA que el seu objectiu és acostar la moda ètica al públic: “Encara hi ha molt desconeixement. La gent no sap què és la moda sostenible. Es pensen que és moda hippie, o cara. La nostra idea és demostrar que la moda ètica pot ser bonica i de disseny, i no massa cara”.

Per això una de les bases del festival és informar de les possibilitats que ofereix la moda sostenible. “Un dels grans problemes de la moda convencional és que no respecta el medi ambient. Per això és tan important reutilitzar els teixits i les peces que ja s’han fabricat”.

Saber llegir l’etiqueta

Una de les possibilitats, diu Rondeel, és l’ upcycling, una tècnica que consisteix a crear una peça de roba a partir d’una altra, utilitzada, i donar-li un valor afegit mitjançant un bon disseny. L’altre defecte de la moda convencional és que “en molts llocs paguen tan poc que ni tan sols cobreixen les necessitats bàsiques”. Segons Rondeel, el problema és que ens han acostumat a preus excessivament baixos. “No és normal que una samarreta costi tres euros si penses que el cotó l’ha cultivat i recol·lectat algú, que la tela s’ha treballat, dissenyat, transportat, embalat... El millor seria acostumar-nos a comprar menys, però que siguin peces ètiques. I sempre hi ha l’opció de la roba de segona mà. És el més sostenible que hi ha”. Per això la impulsora del festival recomana fixar-nos més en el que comprem. “Abans de comprar una cosa hauríem de pensar: ¿combina amb la resta de les peces que tinc?, ¿me la posaré molt? Si la resposta és no, és millor no comprar-la. I si volem fer neteja de l’armari, no hem de llençar la roba a les escombraries, sinó en contenidors especials per a la roba, perquè es pugui tornar a utilitzar”. També podem aprendre coses llegint les etiquetes de la roba que comprem. “Els teixits ecològics tenen els seus certificats. Hi ha diversos segells en els quals ens podem fixar, com les etiquetes GOTS i Öko-tex. També és molt important saber on s’ha fabricat la peça. Si a l’etiqueta hi diu Bangla Desh, l’Índia o el Pakistan, ja saps que hi ha la possibilitat que a la gent que l’ha fabricada se’ls hagi pagat una misèria”.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT