La reina d’Espanya, una dama coneguda com a Leti Ortiz, ha pres la seva primera decisió d’estat. Ha abolit la hissada de bandera (espanyola) i el toc de corneta a la Zarzuela. Es veu que el motiu d’una decisió tan transcendental va ser que la seva perruquera particular va tenir problemes per entrar al recinte reial, atès que s’estava consumant el ritual de la bandera i la corneta, que fins ara es produïa al matí i al capvespre.
Total, que a la reina li varen faltar els oficis de la seva perruquera i això la va exaltar considerablement. És normal. Jo mateix, si no arribo a temps de posar en ordre la meva massa capil·lar, no goso sortir al carrer. A veure què dirien, els plebeus. I és que avui en dia, amb això de la crisi, tothom s’està descarant.
La reina Leti no pot sortir al carrer convenientment pentinada de la mateixa manera que la mítica Maria Antonieta va donar aquella rèplica. Un cortesà la va informar: “Majestat, el poble es revolta perquè no té pa”. I ella, indolent, va respondre: “Ah, doncs si no tenen pa, que mengin brioixos”. La llegenda diu que aquesta resposta li va costar a Maria Antonieta el seu pas per la guillotina, que li va acabar d’arreglar tots els problemes de pentinat.
Molt més a prop i molt més recent, el primer dia que Francesc Antich va ser president del Govern Balear, un cotxe oficial es va plantar davant de la porta de casa seva, al poble d’Algaida, amb la intenció de transportar-lo de casa seva a la seu presidencial del Consolat de Mar. Un veí de la casa, home ja major per a més senyes, va veure aquell cotxàs negre i de seguida va anar a casa del president. Un parell d’agents de seguretat el varen aturar: “Si jo només volia saber qui era el mort”, va declarar, sincerament compungit, el veí.
Són equívocs que produeix el poder, sigui global o regional. Per dilucidar-los, comentar-los i escatir-los existeix la premsa lliure, que puc dir que el diari ARA representa amb tota honestedat. Avui fa quatre anys que existeix aquest diari, on tinc l’honor de col·laborar cada dia. Va néixer en la data d’unes eleccions i compleix l’aniversari sota el pressentiment d’unes altres. Espero que sigui per molts d’anys més. Perquè fa falta una capçalera que digui que els brioixos són inadmissibles, i que un cotxe oficial no s’ha de confondre amb un cotxe de morts. I que si algú vol presentar els seus respectes, ha de ser benvingut. Feia falta un diari com aquest, i fa quatre anys que demostra la necessitat de la seva existència. Com també la de la seva rèplica illenca, l’ARA Balears. Des de la meva humil i testimonial contribució a totes dues capçaleres, gràcies als que sou de l’ARA. Vénen quatre anys més que seran encara millors, i durant els quals potser veurem acomplert el desig de llibertat que, per a mi, representa aquest diari. I si la perruquera no arriba a l’hora convinguda, ja farem abaixar la bandera i fer callar la corneta. Això, si no confonem un vehicle oficial amb un cotxe fúnebre, és clar. Si de cas, ens alimentarem de brioixos.
