Confirmat: els molesta el català

Dues notícies d'aquesta setmana. Dijous el Tribunal Suprem espanyol feia pública una sentència anul·lant una convocatòria d'oposicions del departament de Governació de la Generalitat (ei, de la Generalitat) perquè incorporava el català com a requisit. Ho argumentaven dient que la prova de català situava en "desigualtat injustificada" les persones que concorrien al concurs perquè la convocatòria "no suposa necessàriament l'ocupació d'un lloc a Catalunya". Resumint: són més importants els drets dels aspirants a funcionaris a ocupar una plaça en una administració dependent de la Generalitat que els meus com a ciutadà amb dret a ser atès en una llengua oficial. Dimecres un jutjat de Cantàbria retirava a un veí de Cambrils, mosso d'esquadra, la custòdia de la seva filla de 4 anys per "ús abusiu de la pàtria potestat". Arguments? El pare volia "transformar la conducta de la nena i destruir els seus vincles amb la mare", que és guàrdia civil i viu a Cantàbria, "utilitzant diverses estratègies", entre les quals "no ensenyar-li castellà fins que ha anat a l'escola". Resumint: una jutge ha de dir-te en quin idioma has de parlar-li als teus fills a casa.

I a això afegeix-hi, per exemple, el gran Wert dient que vol espanyolitzar els nens catalans (per cert, concepte de conquistadores regalant collarets de coloraines als nadius infidels). O la mania que tenen de voler carregar-se la immersió lingüística. Conclusió: els molesta el català. Molt. Ei, que em sembla lícit. No tinc res a dir. A cadascú ha de molestar-li el que cregui oportú. Ara bé, siguin honestos, sisplau!!! Diguin la veritat. Deixin de dissimular. Ho diuen obertament i tema resolt. I afegeixin que volen dues comunitats separades per raó de llengua perquè creuen que, d'aquesta manera, els serà més fàcil aconseguir els seus objectius polítics. Provin-ho i veuran com es troben millor. Sobretot dels nervis.