Ahir el diari Abc va decidir alegrar el diumenge als seus lectors amb una portada ocupada completament per la seductora cara del ministre d’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz. El germà gran de l’Alberto és un home molt apreciat al PP i als seus afores mediàtics, perquè interpreta amb precisió de mètode Stanislavski el paper, sempre aplaudit, de català avergonyit i fins i tot rabiós de ser-ho. De manera que el rotatiu fundat per Don Torcuato Luca de Tena li practicava una entrevista-massatge, perquè Don Jorge s’esplaiés de gust. El resultat? Un titular (també de portada i en lletres ben grans) que deia així: “Hi ha risc que la frustració independentista degeneri en violència”.
Deixant de banda que de moment no veig que l’independentisme català vagi gens frustrat (ans al contrari, mostra una ufanor inusitada), diríem només que les persones, sobretot si són ministres, haurien de sospesar bé les seves paraules perquè no se’ls girin contra ells mateixos. Resulta com a mínim paradoxal que un personatge que ocupa un altíssim càrrec d’un govern com el de Rajoy, que s’ha convertit en sinònim internacional de corrupció i inoperància, tingui els bemolls de parlar de degeneració. Monago, Acebes, Bárcenas, Matas, Granados, Fabra (pare i filla). I podríem seguir i seguir escrivint noms, molt més enllà dels límits d’aquesta columna. Això sí que és degeneració, i de les greus. Per cert, els informes policials fantasmes i la utilització descaradament partidària d’un ministeri sempre tan delicat com el d’Interior també formen part d’aquesta degeneració.
D’altra banda, com que Jorge Fernández Díaz no és curt de gambals, sap tan bé com qualsevol que el procés català ha estat sempre impecablement net de cap tipus de violència. S’ha manifestat qui ha volgut, el 9-N va votar qui va voler, i tothom ha respectat de manera exquisida les opinions divergents, tant els del sí com els del no. Ni rastre de la famosa fractura social, i encara menys de cap casta de violència. No en faltaria d’altra. Si fóssim malpensats, arribaríem a creure que al govern espanyol esperen amb candeletes que a Catalunya algun idiota es carregui un semàfor o un aparador, o que protagonitzi una brega al carrer, per poder carregar-hi tots els neulers demagògics imaginables.
Però per sort això no ha passat (ni en mobilitzacions de milions de persones) i gosaríem posar messions que no passarà. Els catalans han donat mostres més que sobrades de maduresa democràtica i civil, i de respecte a la discrepància. Abans de dir bajanades a l’ Abc, el ministre Fernández Díaz hauria de reflexionar que la violència no és només un fet físic: també pot ser polític, moral o conceptual. Tan catòlic com diuen que és (els funcionaris del seu ministeri en fan broma dient-ne Monasterio de Interior ), la pròxima vegada que es confessi, Fernández Díaz hauria d’acusar-se davant del sacerdot d’haver aixecat fals testimoni. Això va contra el vuitè manament de la llei de Déu, ministre. Ho dugui vostè a la seva consciència.
