Sobre l'eslògan "I tant si podem!"
L'Oriol m'explica que manté un debat amb uns amics sobre si és correcte el lema d'ICV "I tant si podem!", i em resumeix els arguments gramaticals dels que l'aproven i els que el canviarien per "I tant que podem!"
D'entrada, jo els diria que apel·lin a la seva intuïció. És a dir, que primer decideixin si això ells ho dirien o ho senten dir, si els sembla una frase possible en català; sense deixar que hi interfereixin prejudicis teòrics.
El català que sabem inconscientment com a parlants nadius és molt més fiable i sofisticat que la parcial i mal païda teoria que assimilem després. I, en tot cas, és sempre la teoria la que s'hauria d'espavilar per explicar el que diem els nadius.
La meva intuïció em diu que puc dir "I tant que podem!" però també "I tant si podem!", i també em diu que la primera frase és força més habitual que la segona, però això no la fa més correcta.
Anem ara a la teoria. Si algú em pregunta "Que podem entrar?", jo puc contestar "I tant que podeu!", però també pot dir "No sé si podem entrar" i jo respondre-li "I tant si podeu!" En tots dos casos darrere "I tant" hi ha un eco de la pregunta que s'ha fet, un eco que s'hi enganxa amb una conjunció: en un cas que i en l'altre si .
I el si no és cap condicional: és la conjunció necessària per convertir una interrogació total com "Podem?" en objecte directe de verbs com ara saber o preguntar .
Però també pot ser que aparegui si hi ha un verb implícit, com el de la pregunta retòrica que plana com un fantasma sobre el lema d'ICV: "Que si podem?" ("Et preguntes si podem?"), i és el si el que legitima la contundent resposta: "I tant si podem!"
