La crisi i el desenvolupament neuronal dels infants
Les polítiques, les prioritats econòmiques, les decisions financeres tenen conseqüències i efectes concrets en el desenvolupament neuronal dels infants. Ho explica un informe elaborat per The Open University, del Regne Unit, i patrocinat per la prestigiosa fundació holandesa Bernard van Leer. Està escrit des d'una perspectiva global, sense condicionants de curt termini i sense voler qüestionar les polítiques d'un govern occidental concret. L'objectiu és conscienciar les institucions, les entitats i la societat en general de la repercussió de determinades polítiques en el desenvolupament intel·lectual dels infants.
Diverses investigacions demostren la relació entre la pobresa infantil i el risc de patir determinats problemes de salut física i mental. Els infants acaben pagant les conseqüències de la situació socioeconòmica de les seves famílies, víctimes d'unes lògiques del sistema financer que estan per sobre de la dignitat humana. L'estudi ens descriu com les carències materials i la falta de feina poden portar a una degradació de la persona amb conseqüències neurològiques per als infants.
L'arquitectura del cervell humà es desenvolupa molt aviat. Les condicions ambientals i les experiències tenen una gran influència en l'infant. Hi ha moments sensibles com, per exemple, durant l'embaràs, quan la maduració del cervell està condicionada per l'alimentació de la mare i per factors com ara l'estrès o el consum de tòxics. El cervell humà arriba al 90% del seu desenvolupament cap als cinc anys, encara que se segueixen fent connexions neuronals al llarg de tota la vida, especialment durant l'etapa infantil i juvenil.
Per tant, una alimentació deficient o insuficient afecta el cervell del nen, especialment durant el període crític del creixement, i pot ocasionar deficiències en el desenvolupament cognitiu i visual i en els processos mentals necessaris per a l'aprenentatge. Una dieta desequilibrada o insuficient durant la infància causa problemes d'atenció i de concentració, dificultats motores i, amb el temps, dificultats en els processos mentals superiors com el raonament abstracte i la capacitat de síntesi i d'anàlisi; a aquests elements s'hi afegeixen altres factors fisiològics, com poden ser falta d'energia i el retard que aquests infants van arrossegant al llarg de la seva vida escolar.
Fins fa poc, hauríem considerat que estàvem parlant de situacions del Tercer Món o, en tot cas, de situacions familiars aïllades. Avui la profunda crisi que estem vivint, malgrat els pal·liatius de l'administració, de les entitats socials i de la solidaritat humana, ens fa abordar-ho de manera més propera. A Catalunya unes 225.000 llars tenen tots els seus membres a l'atur. El nombre de famílies que no poden pagar l'habitatge, ni permetre's carn, peix o productes frescos no para de créixer. Aquests infants no s'alimenten de manera adequada perquè no mengen prou o no tenen una dieta equilibrada. En molts casos, el menjador escolar, Càritas o organitzacions socials esdevenen el principal suport en la seva alimentació. A més, viuen en ambients carregats de tensió i angoixa per la precarietat econòmica dels pares i mares. Totes aquestes mancances predisposen nens i nenes a problemes psicosocials i de salut.
De la mateixa manera que el conjunt de la societat estem conscienciats de la importància de l'educació, és fonamental que adquirim el mateix nivell de compromís amb la infància pel que fa a la nutrició i l'acompanyament ple des de la concepció. Cal dissenyar polítiques d'infància i, sobretot, situar el focus d'atenció en la primera etapa del desenvolupament de les persones. I ens sumem als interrogants que planteja l'informe sobre si les persones responsables de prendre decisions polítiques són plenament conscients de les conseqüències que aquestes decisions tenen en aspectes com el creixement neuronal. En aquest sentit, celebrem polítiques públiques com el combat contra la malnutrició infantil emprès per alguns ajuntaments com el de Barcelona. Celebrem la solidaritat de la societat catalana exemplificada en el Gran Recapte del Banc dels Aliments. És exemplar en aquest sentit la feina constant i silenciosa dels centres d'acció educativa diària que atenen milers d'infants a la sortida de l'escola, vint dels quals promoguts per la Fundació Pere Tarrés.
És fonamental la denúncia social, la reivindicació dels drets individuals i col·lectius, la defensa del model d'estat del benestar. I en cap cas podem renunciar a la responsabilitat social que tots tenim respecte a la infància.
