Diu la dita que, en acabar, comptarem. Doncs bé, sembla que, tant a Catalunya com a les Balears, ja hem acabat (si més no, de moment) l'última tanda de manifestacions de gran abast, i que ara estem en disposició de comptar. O de comptar-nos.
Em permeto diferir del conseller Homs, que prefereix les xifres d'assistència donades per la Guàrdia Urbana: un servidor es decanta, en tots els casos, per prendre en consideració les que han donat els organitzadors, perquè no se'ns acusi de pretendre escatimar poder de convocatòria a ningú. Som-hi doncs: a Catalunya, la Via Catalana de l'Onze de Setembre hauria convocat un milió sis-centes mil persones, mentre que la manifestació unionista del 12-O, el dissabte passat, n'hauria aplegat cent seixanta mil. A les Balears, la protesta contra el TIL del govern de José Ramón Bauzá hauria mobilitzat, el 29 de setembre, cent mil manifestants. Per la seva banda, la manifestació a favor del mateix TIL hauria reunit, despús-ahir a la plaça de Cort de Palma, un miler de persones. Aquestes són, repetesc, les xifres donades pels organitzadors de cadascuna de les convocatòries.
És pura coincidència, però no deixa de ser curiós que tant a Catalunya com a les Balears, la proporció entre manifestació i contramanifestació sigui tan rodona. Per cada persona que es va manifestar a Catalunya a favor de la unitat d'Espanya, n'hi va haver deu que ho van fer a favor de la independència. I a les Balears, per cada persona que va sortir al carrer en favor de la política educativa i lingüística del govern Bauzá, n'hi va haver cent que ho varen fer en contra. Són, com deia, percentatges tan rodons com significatius.
Per descomptat que cent seixanta mil persones al centre de Barcelona, o mil al centre de Palma, és, en tots dos casos, una gentada. I una gentada que, no cal ni dir-ho tampoc, mereix tot el respecte i tota la consideració per les seves idees. Sobretot perquè (com va succeir amb la Via Catalana i amb la protesta contra Bauzá del 29 de setembre) els unionistes i els pro-TIL han sabut reivindicar aquestes idees seves amb civisme i bones maneres, i amb absència de conflictes. Hi ha, doncs, com a mínim, una cosa a celebrar, i és que sembla que tots plegats hem après a manifestar-nos de la millor manera possible. Enhorabona a tothom.
Ara bé, hi ha una altra dada que no ens ha de passar per alt: i és que cent seixanta mil a Barcelona, o mil a Palma, són molta de gent, d'acord, però no deixen de ser una minoria. Sobretot, comparats amb el milió i mig o amb els cent mil als quals pretenien donar rèplica. Siguem conscients, doncs, que, tant a Catalunya com a les Balears està emergint una nova minoria, irrevocablement vinculada amb el nacionalisme espanyolista (a les Balears, a més, es dóna la paradoxa que, per un seguit de caramboles, aquesta minoria ocupa actualment les institucions de govern: però no deixa de ser una minoria). Tinguem-ho en compte i sapiguem-ho administrar millor del que ells ho van fer quan la minoria érem nosaltres.
