Les festes de Sant Joan a Ciutadella s’han convertit en un gran atractiu turístic. Això vol dir que cada any hi van milers de persones, que fan un efecte crida i generen més visites l’any següent. Fins que aquest any ha passat el que podria haver passat en fa un, dos... o d’aquí cinc... o podria no haver passat mai. I el que va passar és que un cavall que participava en un dels jocs va topar amb un espectador, el genet no va poder controlar l’animal, que va atropellar una espectadora, i la dona va morir ahir a causa de les ferides. Ràpidament han sortit les autoritats a dir que prendran mesures perquè això no torni a passar. Diuen que potser posen tanques, que potser limiten l’aforament o que potser vagi vostè a saber què.
Un cop més, les presses postfets. Passa una desgràcia i hem de córrer a legislar. O a dir que ho farem. Escoltin, quants anys fa que celebren la festa? I oi que mai s’han pres mesures? Si no n’han pres devia ser perquè es considerava que la festa no era perillosa, ja que, en cas contrari, ho haurien fet, no? I ara és més perillosa que, per exemple, l’any passat? Per què? Perquè hi ha hagut un accident? El que estranya és que no n’hi hagi hagut cap fins avui, ja que convindrem que si poses uns cavalls corrent a tota llet pel mig de milers de persones amb ganes de gresca, el risc que passi alguna cosa és més elevat que si juguen una partida d’escacs. I la gent que hi va ho sap. I el risc i l’emoció són precisament un dels al·licients de la festa. Com passa a la Patum o als sanfermines. El risc zero no existeix, i pretendre decretar-lo és d’un paternalisme que no cal.
