Monarquia o república, un meló dividit

BarcelonaLes preguntes

• 1. ¿Cal obrir el debat entre monarquia i república?
• 2. Ser a la llei de transparència millorarà la imatge reial?

La respostes dels experts

José Antonio Zarzalejos

1. No és el moment d'obrir el debat entre monarquia i república. En tot cas, és el moment d'obrir el debat de la regeneració de la Corona. Aquest és l'assumpte important. En tot cas, però, la regeneració de la casa reial no passa estrictament per substituir Joan Carles pel príncep Felip, sinó per aspectes més profunds: fer una norma orgànica d'abdicació i suprimir la llei sàlica, que impedeix a les dones accedir al tron. En certa manera, cal tenir en compte que la monarquia té en l'abdicació un mecanisme per seguir vigent com a model d'estat. De fet, en moltes dinasties reials europees l'abdicació és un senyal de normalitat. Sense anar més lluny, Elisabet II, reina d'Anglaterra, ostenta el càrrec perquè un besoncle seu va abdicar.

2. És elemental que la Corona, una institució que es finança a través dels pressupostos estatals, estigui sotmesa a la llei de transparència. No només en l'aspecte financer, sinó també en l'aspecte institucional. Cal separar les activitats privades dels membres de la família reial de la seva agenda pública. En tot cas, cal tenir en compte que si la casa reial hagués entrat dins la llei de transparència fa dos anys -és un dir- aquesta situació actual -el cas Corinna, el cas Nóos i la conseqüent imputació de la infanta- no s'hauria produït.

Xavier Casals

1. Més que el debat entre monarquia i república, seria més adequat puntualitzar que el moment actual suposa la fi del joancarlisme com a sistema que va sorgir de la Transició espanyola. De fet, i això en certa manera és paradoxal, si la família reial està en crisi és a causa del comportament dels seus membres. No hi ha una pulsió republicana als carrers que estigui reclamant un canvi de règim, sinó que és la mateixa monarquia qui està creant la situació problemàtica. La crisi del joancarlisme ve també perquè ha deixat en segon terme l'aspecte formal del seu regnat, un aspecte que ara la gent vol fiscalitzar més que abans. Malgrat tot plegat, és cert que el debat entre monarquia i república es pot encetar en qualsevol moment en democràcia.

2. Pot afavorir la millora de la imatge de la monarquia, però sempre fa la sensació que la casa reial va a remolc a l'hora de fer passos cap a la transparència. La ciutadania no percep que la casa reial prengui la iniciativa, sinó que sembla que reacciona davant els esdeveniments. La transparència d'aquesta institució és un afer delicat: el pressupost oficial és de 8 milions d'euros, com el de l'Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera. Hi ha més aspectes a tractar, a banda d'aquest.

Pilar Rahola

1. No hi ha cap mena de dubte que aquest és el moment adequat. No és per la imputació de la infanta en concret, sinó per tot el reguitzell de conflictes que arrossega Joan Carles: opacitat, amistats perilloses, proximitat amb els petrodòlars, despesa de diner públic amb les seves amants... Això fa que el sistema monàrquic sorgit de la Transició quedi fet miques, de manera que tard o d'hora s'haurà d'abordar aquest debat i sotmetre'l a consulta. De fet, el pols entre monarquia i república ja s'ha posat de manifest en diversos episodis de la història d'Espanya, fins al punt que hi ha hagut reis s'han vist obligats a marxar.

2. Era un escàndol que la monarquia quedés fora de la llei de transparència que està preparant el Congrés de Diputats. En tot cas, és un pas que me'l crec poc. ¿Podrem consultar els negocis privats de la família reial? ¿Podrem consultar els comptes que va heretar el rei i si ha tributat per aquests rendiments econòmics? ¿Només podrem controlar la despesa pressupostada? Precisament és tot això el que vull saber sobre les activitats de la família reial, i no fa pinta que aparegui dins la llei de transparència. Per tot plegat, sembla que aquest pas és, en essència, maquillatge per fer veure que hi ha transparència.

Borja De Riquer

1. No és una prioritat abordar aquesta qüestió en la mesura que hi ha qüestions més urgents, com ara la crisi econòmica i la crisi política. N'és un exemple la situació catalana, sense anar més lluny. Malgrat això, resulta evident que el context actual no és el millor per a la monarquia, tenint en compte la imputació de la infanta i la seva implicació -i també la del seu marit, Iñaki Urdangarin- en el cas Nóos i les informacions aparegudes als mitjans sobre l'afer Corinna.

2. Encara s'hauria d'anar més enllà en la transparència en tot el que fa referència a la casa reial. La monarquia viu gràcies als ciutadans, de manera que hauria de donar compte de la seva activitat. També caldria tenir en compte el patrimoni dels membres de la família reial, perquè no hi pot haver res ocult en aquesta institució. De fet, aquest patrimoni només s'ha pogut acumular basant-se en el diner públic sobre el qual se sustenta la casa reial. No sé si el PP i el PSOE, els partits majoritaris a Espanya, estan d'acord amb aquests principis, però totes les formacions polítiques haurien d'estar a favor del retiment de comptes per part de la monarquia. No hi pot haver cap part opaca en una institució que, a més, és qui ostenta el lideratge de l'estat espanyol.