La Fiscalia confia que no hi haurà 9-N però es prepara per frenar-lo

MadridLa Fiscalia General de l’Estat es va esforçar a desvincular la reunió mantinguda ahir a la seva seu central amb la cúpula del ministeri públic a Catalunya de la consulta independentista del 9 de novembre que el president de la Generalitat, Artur Mas, convocarà formalment en les pròximes hores un cop s’aprovi avui al Parlament la llei de consultes. La versió oficial diu que els fiscals catalans van sol·licitar la trobada per conèixer en què s’havia avançat en els acords presos pel fiscal general, Eduardo Torres-Dulce, i el president de la Generalitat en la reunió que van mantenir el 8 de juliol a Barcelona. Ni llavors s’hauria parlat del 9-N ni ahir s’hauria anat més enllà de coincidir en la idea que no hi haurà cap incompliment de la legalitat per part de la Generalitat promovent la desobediència a les lleis espanyoles i el TC en el cas d’una eventual prohibició.

Els assistents, es deia en la nota difosa per la Fiscalia General de l’Estat, van expressar el seu “convenciment que l’ordenament legal serà respectat per totes les instàncies, tant en els preceptes legals emanats de la Constitució com dels eventuals procediments dels tribunals”. Així, la Fiscalia feia referència tant a l’aprovació de la llei de consultes avui pel Parlament i el decret de convocatòria com als errors que dicti el Constitucional per als recursos que ja té preparats el govern del PP. Tot i que la Fiscalia de l’Estat s’entesti a dir que els fiscals van deixar de banda quina ha de ser la seva actuació, el cert és que la legislació preveu una intervenció activa del ministeri públic en els fets que passaran a les pròximes hores. Encara més, Torres-Dulce va destacar aquesta mateixa setmana la importància de coordinar una resposta comuna a la Fiscalia. Si no s’actués, els fiscals prevaricarien. “O acceptem l’estat de dret o ens en situem extramurs”, va dir a Bilbao.

En àmbits jurídics s’apunta a la imputació del delicte de desobediència a les autoritats que no compleixin o no facin complir les decisions dels tribunals, en aquest cas el TC. No hi ha precedents d’incompliments de resolucions del Constitucional, encara que sí del Tribunal Suprem. És el cas de l’expresident del Parlament basc, Juan María Atutxa, condemnat a un any i mig d’inhabilitació per negar-se a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak, hereu de la il·legalitzada Batasuna.

El sobiranisme va condicionar la reunió a la Fiscalia General, encara que fos pel sol fet que al capdavant de la delegació de fiscals catalans ja no hi havia l’anterior cap, Martín Rodríguez Sol, que va presentar la seva renúncia com a fiscal superior el març del 2013 després de l’obertura d’un expedient per pronunciar-se a favor de la consulta. El va substituir José María Romero de Tejada, que ahir, igual que els quatre fiscals provincials, es va limitar a comentar a la sortida que la reunió havia anat “bé” i que estaven “satisfets”.

Quan Torres-Dulce va viatjar a Barcelona, va assegurar que els assumptes polítics no eren competència del Consell Fiscal i que en la trobada s’havien abordat “temes d’administració de Justícia precisos i concrets”. Ahir, un portaveu de l’òrgan que dirigeix va citar alguns d’aquests assumptes tractats a Madrid: personal auxiliar, sistemes informàtics, instal·lacions i una antiga reivindicació dels fiscals, que els siguin costejats els desplaçaments en taxi quan van a judicis de faltes.

En el cas que la Fiscalia General de l’Estat hagués traslladat ordres precises, la consigna de la Moncloa és no anticipar. Així ho expressava recentment un membre de l’executiu. I no només pel que fa a la Fiscalia, perquè l’objectiu és evitar que cap gest es pugui rebre com una amenaça a Catalunya. D’aquí, la contrarietat a la Moncloa, amb declaracions com la d’aquesta mateixa setmana del ministre d’Estrangers, José Manuel García-Margallo, en què no descartava la suspensió de l’autonomia.