L'elevat dèficit fiscal llasta la despesa social catalana
El Govern gasta 2.072 euros per habitant en salut, educació i benestar, mentre que Euskadi, que té concert econòmic, n'hi pot destinar fins a 3.214
Barcelona."No són aquests els pressupostos ideals, però són els pressupostos necessaris". El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha evitat des de l'inici treure pit dels primers comptes pactats amb ERC i ahir va mantenir la mateixa actitud abans que superessin el primer escull de la tramitació parlamentària. Ni ell ni els republicans s'han cansat de repetir que són els més socials de la història "en termes relatius", ja que les partides socials superen per primer cop el 71% de la despesa total. Ara bé, en termes absoluts, Catalunya preveu gastar 2.072 euros en sanitat, educació i polítiques socials, una quantitat que la situa a la cua de l'Estat en despesa social.
Tot i les maniobres d'enginyeria pressupostària aplicades per evitar fer noves retallades, que passen per esprémer tots els tributs autonòmics possibles i sobretot per vendre el patrimoni i empreses públiques, el topall de dèficit imposat per Madrid és una cotilla insalvable. Mas-Colell no se n'amaga, i ja en la presentació dels pressupostos va assenyalar que la despesa social del 2014 serà la mateixa que la del 2004 en euros constants -aplicant l'efecte de la inflació-. Per això va justificar que s'hagin buscat totes les vies possibles per evitar tornar a passar la tisora. Però si es compara la xifra amb la resta de projectes de comptes autonòmics per a l'any vinent, l'evidència de l'ofec és encara més clara.
L a resta dels Països Catalans, igual
Les Illes Balears són el territori que preveu menys despesa social: 1.848 euros per habitant. Just per sobre hi ha la Comunitat de Madrid -1.976 euros-, les Canàries -1.980 euros- i el País Valencià -2.013 euros-, i llavors ja vindria Catalunya. I això que l'Estat ja és a la banda baixa del continent: destina a despesa social l'equivalent al 25,3% del PIB, molt per sota de la mitjana de la UE, del 31,2%. A l'altra banda del rànquing autonòmic hi ha el País Basc, que destina 3.214 euros per habitant a polítiques socials -1.142 euros més que Catalunya, un 55%-, i Navarra, que preveu destinar-hi 2.813 euros. A més, aquest diferencial s'ha accentuat arran de la crisi. El 2012 la distància amb Euskadi era de 1.094 euros.
Aquest fenomen crea una classificació molt desigual en què en una banda se situen els territoris amb dèficit fiscal -excepte les Canàries- i a l'altra els que disposen d'un sistema de concert econòmic. Fins i tot la següent comunitat amb una partida baixa en polítiques socials, just per sobre de Catalunya, és la Regió de Múrcia, un altre territori que pateix dèficit fiscal.
De fet, queda encara més clara la correlació si s'analitza la despesa social de cada comunitat en relació al seu PIB. Així, Catalunya només destina a sanitat, educació i benestar el 7,5% del PIB, tot i que els últims pressupostos han incrementat la pressió fiscal com mai i destinen el màxim percentatge de despesa a aquestes matèries fins ara. Per contra, Extremadura gasta en polítiques socials una quantitat equivalent a un 16% del seu PIB -més del doble que Catalunya-, mentre el seu president, José Antonio Monago, aprova rebaixes fiscals. Quina és la diferència entre els dos territoris?
Una és que Catalunya pateix un dèficit fiscal del 8,7% del seu PIB i Extremadura és la comunitat amb un superàvit fiscal més alt, pròxim al 18%, segons el govern estatal. Així, recaptant molt menys, Monago pot gastar 2.496 euros en despesa social per cada extremeny, 400 més que la Generalitat. A més, el cost de la vida a Extremadura és més baix que a Catalunya, cosa que fa que cada euro serveixi també per pagar més serveis i empleats públics.
Si s'afina més per àmbits, l'educació és el camp en què la Generalitat en surt més malparada: hi gasta 684 euros per habitant. Només queda per sobre de Madrid -659 euros- i les Balears -667 euros-. En el cas de la sanitat i de benestar social, Catalunya és el sisè territori de l'Estat que hi destina menys despesa.
El Govern vol cobrar part de la venda d'Aena
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va demanar ahir a l'Estat que li entregui la "porció" que li correspongui per la privatització d'Aena. En una resposta al portaveu parlamentari del PP, Enric Millo, va argumentar que Aena té més valor amb l'aeroport del Prat i, per tant, que una part correspondria a Catalunya. El dirigent popular li havia retret que, amb els pressupostos del 2014, "Catalunya està en venda", en al·lusió a l'alta partida d'ingressos prevista per la venda de patrimoni i la privatització d'actius. Llavors, Mas-Colell va recordar l'anunci de privatització d'Aena, que demostraria que "Espanya està en venda" també, i va demanar la seva "porció" de l'operació. "No ho dic en broma, ho dic molt seriosament", va afegir.
El gestor dels aeroports espanyols, Aena, preveu col·locar entre inversors privats fins a un 60% del seu capital i tenir un "nucli estable" d'entre tres i cinc accionistes, que accediran a aquestes participacions a través d'un concurs restringit.
